Plis Plas Plec

En aquest vídeo podreu fer un tastet de l’espectacle
Plis Plas Plec, que combina música amb
tota mena d’artefactes de paper plegat
(troublewits, ventalls, instruments musicals…).

L’Esmuc PLEC Trio, format per Joan Sallas
(director, plegador i papiroflecta),
Magalí Datzira Sallas (contrabaix i veu) i
Iscle Datzira Sallas (saxo), va estrenar aquest espectacle,
inspirat en la Sala de les Diversions del Museu Marès,
el 18 de març de 2021 al Conservatori
Professional de Música de Badalona.

(Imatge extreta de la web del Conservatori
Professional de Música de Badalona.)

Els ocells d’Apel·les Mestres

Apel·les Mestres va ser un artista que va destacar
en molts camps artístics, però avui parlarem
del seu interès per la papiroflèxia. Devia ser-hi
força aficionat, ja que en nombrosos
dibuixos seus hi apareixen figures plegades.

Fa poc, buscant referències papiroflèctiques en la seva obra,
vaig trobar, en un dels seus quaderns personals,
el volum III del seu extraodinari Llibre Verd,
un dibuix fet el 2 d’agost del 1883
en què narra una història romàntica
il·lustrada amb figures de papiroflèxia.

El dibuix es va publicar més tard, el 1908,
a La Campana Catalana, amb alguns canvis menors
i el títol “Idil·li de paper”.

La il·lustració del 1883 és molt interessant
per als investigadors de la història del plegat,
ja que és la primera documentació coneguda
fins ara d’alguns models tradicionals,
com ara l’ocell que bat les ales, o el “peix monstre”.

Apel·les Mestres va compondre també la cançó
“L’ocell de paper”, publicada al llibre Les 29 cançons
infantils d’Apel·les Mestres (Boileau, 2004).
La Marta Catalan (De Viva Veu), n’ha fet un vídeo preciós,
en què la canta tot plegant l’ocell, per a un espectacle
infantil sobre la poesia d’Apel·les Mestres.

Continuarem perseguint el vol dels ocells de l’Apel·les,
que encara ens prometen, espero, algunes sorpreses.

(Dedico aquest apunt a Joan Sallas, Juan Gimeno, Jaume Coll,
Dave Mitchell, Laura Rozenberg i Michel Grand, investigadors apassionats
de la història del plegat, mestres i companys en la tasca col·lectiva
de preservar la memòria del patrimoni plegat.)

Origami en temps de coronavirus

En aquests dies de confinaments i patiments, pot l’origami fer-hi
alguna cosa? Us apunto unes quantes propostes:

 

1 MASCARETES D’URGÈNCIA

En Joan Sallas us ensenya com plegar una mascareta de paper,
que pot ser un recurs d’urgència per protegir-vos una mica.
L’efectivitat d’aquestes màscares és limitada però així i tot, millor
que res (vegeu estudis sobre el tema aquí i aquí).
És, a més, una iniciativa de denúncia del requisament de mascaretes
i altre material sanitari per la Guàrdia Civil.

 

2 MODELS DE CORONAVIRUS PER TREBALLAR
EL TEMA AMB INFANTS I JOVES

• Un model senzill per plegar a casa, creat per Jannie van Schuylenburg.
  Aquí teniu el diagrama:
  

– I un altre model plegat, que no és estrictament d’origami,
sinó tallat, plegat i enganxat, creat per Origami Organelles:
una web amb recursos per aprendre ciència amb models de paper.

3 #joemquedoacasa I PLEGO…

La proposta més senzilla: plegueu figures de paper!
Per ajudar a passar el temps en solitari o per fer una activitat
junts els de casa, la papiroflèxia és un recurs ideal, adaptable
a qualsevol edat i experiència, i que us farà passar molt bones estones.

És el moment de treballar amb material reutilitzat, a casa segur
que teniu un munt de paper vell, i més ara que, amb el confinament,
molts aprofiteu per fer endreça d’armaris: revistes, diaris, embolcalls,
i paperassa diversa no són per llençar, sinó per plegar!

Molts ànims. Cuideu i cuideu-vos!

 

 

 

Zanzíbar 1835: una carta per a Hamìra

«Hamìra va rebre una carta que ens va cridar l’atenció per la seva forma.
Estava plegada a través de tot el full, de manera que feia si fa no fa
una polzada [uns 2,5 cm] d’ample, i després, doblegada pel mig i amb
els dos extrems units mitjançant una cinta de paper, i segellada amb lacre.
Quan vam salpar cap a Masqat, les cartes que enviàvem les plegaven
de la mateixa manera, o enrotllades tan estretament com era possible,
i amb la vora segellada; aquesta última forma està en ús, gairebé
exclusivament, entre els banyans [1].»
W.S.W. RUSCHENBERG, A voyage around the world [2]

Quan vaig ensopegar, gairebé per casualitat, amb aquesta descripció
d’una exòtica carta plegada a mitjan segle XIX a l’altre cap del món,
se’m va despertar una curiositat irrefrenable per saber-ne més.
El format, prim i allargat, era molt diferent del que tenien les cartes
europees d’aquell temps, per això havia cridat tant l’atenció
de l’autor del text, i la meva. Aquí teniu
una possible reconstrucció de l’aspecte de la carta:

Aquell Hamìra a qui anava adreçada la carta era un mercader àrab
de Zanzíbar que parlava anglès i feia negocis amb americans i anglesos.
Per això havia convidat a casa seva William Ruschenberger, el capità Hassan
i Edmund Roberts, tres representants d’una delegació americana de viatge
pel Soldanat de Masqat i el Regne de Siam amb l’objectiu d’establir
acords comercials per encàrrec del Govern nord-americà. Va ser al llarg
d’aquell sopar de negocis que el mercader va rebre aquella carta,
que Ruschenberg, cirurgià del vaixell i també naturalista, descriuria
en la crònica que va fer d’aquell viatge.

És difícil trobar informació sobre les tradicions de plegat de cartes
a l’Àfrica i al món àrab, però, en tot cas, sembla que aquest format
prim i allargat de la carta de Zanzíbar té precedents ben antics.
Aquestes són les referències que he trobat fins ara a plegats similars
en cartes i documents del Pròxim Orient i l’Àfrica.

L’historiador del plegat Joan Sallas recull, al seu llibre Gefaltete Schönheit [3], tècniques de plegat de l’antic Egipte, molt elaborades, tant en roba com en papir, que han estat estudiades, entre altres llocs, al Museu Egipci de Berlín [4]. S’hi poden veure també algunes cartes plegades [5], de diversos segles, amb formats també allargats i fins.

Als papirs d’Elefantina, documents d’una comunitat jueva establerta a la vall
del Nil del segle V aC, també trobem formats semblants al de la nostra carta.
Per exemple, aquest rebut d’un préstec de gra, plegat,
lligat i segellat amb un segell d’argila:

Imatge extreta de: http://www.robert-deutsch.com/en/monographs/m13/

O aquest contracte matrimonial, de l’any 409 aC, enrotllat,
aplanat i plegat en tres, també lligat i segellat amb un segell d’argila:

Imatge extreta de: http://www.bible.ca/manuscripts/bible-manuscripts-archeology-Elephantine-papyrus-Egypt-Aswan-Syene-Darius-persian-Jewish-colony-temple-burned-Bagohi-Sanballat-passover-wine-fortress-Ezek29-10-495-399BC.htm

Bé, espero que us hagi interessat aquesta breu capbussada
en el passat del plegat de cartes en terres africanes. Fins aquí
he pogut arribar, jo que no sóc cap experta en el tema.
Però la recerca resta oberta i potser algun dia
podré escriure un apunt més ampli sobre aquest tema.
Si en sabeu més, escriviu-me, agrairé qualsevol aportació que feu.

 

POST SCRIPTUM

L’origamista Michel Grand, especialitzat en plegats de cartes,
m’escriu amb més informacions interessants relacionades amb
aquest format de plegat: em diu que l’estudiosa de textos medievals
Colette Sirat, al seu llibre Les Papyrus en caractères hébraïques trouvés
en Égypte (1985) recull plegats de papirs (a les p. 39-53, “Les rouleaux
de papyrus et le pliage”) i de cartes (a les p. 55-68, “Les lettres”) molt similars.
Podeu consultar el llibre en línia aquí).

Algú pot aportar alguna dada més?

 

Notes

1 Els banyans eren mercaders indis que comerciaven arreu de l’oceà Índic.

2 RUSCHENBERGER, William Samuel Waithmann (1838). A voyage round the world: including an embassy to Muscat and Siam in 1835, 1836, and 1837. Philadelphia: Ed. Carey, Lea and Blanchard, p. 41-42. [Digitalitzat a World Digital Library: https://www.wdl.org/en/item/2884/#q=voyage+around+the+world%5D

3 SALLAS, Joan (2010). Gefaltete Schönheit. Die Kunst des Serviettenbrechens. Freiburg im Breisgau / Viena. Autoeditat per Joan Sallas.

4 SALLAS (2010), p. 17.

5 SALLAS (2010), p. 16.

Tovallons plegats del 1896

                                        

He trobat aquests tovallons en un llibre de cuina titulat Nová domácí kuchařka
pro česko-americké hospodyně, és a dir, Nou llibre de cuina de casa
per a la dona txeco-americana. Es va publicar a Chicago el 1896,
en txec i amb algunes indicacions en anglès i francès.
A més de receptes i trucs per cuinar, incloïa aquests sis plegats:
Kříž (la creu), Vějíř (el ventall), Páv (el paó), Vodní růže (la “rosa d’aigua”),
Koruna (la corona) i Závitki (les truites).

                                            

A finals del segle XIX hi havia força txecs instal·lats a la riba del llac Michigan,
hi havien fundat diaris, associacions, una escola… , no és del tot estrany
que s’hi publiqués un llibre així. Però em moro de ganes de saber-ne més coses:
qui era Emanuel Persein-Beránek, l’autor del llibre? D’on venia
i on havia après aquests models?

                                                            

Continuaré investigant; i si esbrino alguna cosa més,
sereu els primers a saber-ho.

(PS 21/12/2015: El Joan Sallas m’ha escrit un comentari
aquí sota on explica tot de coses interessantíssimes sobre el llibre, la moda
del plegat de tovallons als Estats Units al darrer terç del segle XIX
i l’origen d’aquests models, plagiats d’un llibre alemany,
Der festlich gedeckte Tisch (1871): obriu-lo i llegiu-lo, que s’ho val!
Moltíssimes gràcies, Joan!)

 

Crònica del primer A PLEC (Jornades de Didàctica del Plegat per a Educadors)

                      Arremangueu-vos, perquè aquest apunt és més llarg que de costum, però és que l’ocasió s’ho val! Vet-ho aquí una petita crònica de l’A PLEC, les primeres Jornades de Didàctica del Plegat per a Educadors a Catalunya que es van fer a Badalona els dies 24 i 25 d’octubre.

          
Que per què és important l’origami i el plegat per a l’educació?
En Joan Sallas us ho explica esplèndidament en aquest vídeo:

A les Jornades A PLEC es van fer tallers sobre mètodes didàctics per
a l’ensenyament del plegat, tècniques i materials; didàctica especial
i terapèutica; matemàtica i geometria; projectes creatius, idees i happenings,
i història de l’ensenyament del plegat, amb una vintena de talleristes
vinguts de diversos països europeus.

             
Els organitzadors eren en Joan Sallas i en Nick Robinson, juntament amb l’entitat
badalonina El Círcol- Soca-Rel, amb el suport d’un formidable grup de voluntaris.

       
A més dels tallers extraordinaris d’en Joan Sallas, gran especialista
en història del plegat, i d’en Nick Robinson, activíssim creador i artista
origàmic, un dels plats forts era la Marieke de Hoop (Holanda), de qui
ja us havia parlat, i que a més de la seva experiència amb l’origami en moviment,
ens va ensenyar a fer paper artesanalment.

(A la Marieke li encanta experimentar amb fibres vegetals locals, i vaig tenir la sort d’acompanyar-la, just abans de les jornades, a collir plantes pels volts de Sant Jeroni
de la Murtra i preparar la pasta de paper. Però això mereixerà un apunt a banda!)

      
Van ser fantàstics també els tallers i les exposicions didàctiques
d’en Javier Caboblanco, mestre de primària expert en la incorporació
de l’origami a l’escola, que fa uns vídeos didàctics molt recomanables.
La Cristina Belló, integrant del projecte Neurorigami va parlar dels beneficis
de la papiroflèxia per a la gent gran, i també va ser remarcable
el taller de la Belén Garrido.

     
En Juan Gimeno i en Joan Sallas ens van parlar de l’extraordinària història
de la didàctica del plegat, especialment a Alemanya i a Espanya, i l’artista
badalonina Judit Themistanjioglus va desencadenar la creativitat general per
crear diverses peces artístiques col·lectives, com un gran mandala de paper.

           
L’italiana Vittoriana Losabio va transmetre la seva experiència amb l’ús de
l’origami en l’esenyament de llengües a infants sords, i el francès Michel Grand ens
va descobrir les delicioses possibilitats de la correspondència amb origami.

    
La Nele Hatoum, l’Anja Drews, la Kristin i el Sascha Pooch i la Caroline Geller,
vinguts tots ells d’Alemanya, també van fer tallers remarcables sobre
diversos aspectes didàctics de l’origami, a l’escola, com a treball col·lectiu, etc.

     
Va ser una bona ocasió per retrobar amics plegadors i conèixer altres persones
fascinades per aquest món i intercanviar-hi experiències i punts de vista.
Vaeja, que resumir-ho seria molt difícil, però amb aquest vídeo
almenys en podeu fer una idea:

 L’any que ve es tornarà a celebrar un A PLEC a Badalona, la data ja està triada:
el 22 i 23 d’octubre de 2016. Jo ja me l’he apuntat a l’agenda per no faltar-hi!

Taller de plegat amb Joan Sallas

Demà dimarts 27 d’octubre es farà un taller de plegat a càrrec de Joan Sallas,
dins els actes de les I Jornades de Didàctica del Plegat per a Educadors.

El taller serà a les 19 h, i es farà a l’Associació de veïns del Centre
(carrer Sant Miquel, 34) de Badalona (mapa).

Ja s’acosta l’A PLEC!

D’aquí a pocs dies se celebraran les primeres Jornades sobre
Didàctica del Plegat per a Educadors, que es faran a Badalona
el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre, al Centre Cultural de l’Escorxador.

Les organitza l’origamista i historiador del plegat Joan Sallas,
juntament amb Joan Giralt i Nick Robinson. Hi haurà un munt de tallers
ben interessants amb experts vinguts d’arreu, on es podrà aprendre
com ensenyar a plegar. Trobareu més informació en aquest enllaç.
Us ho recomano, no us les perdeu.
Jo ja friso!

Plecs finíssims

           
A Ia ciutat italiana de Florència s’ha fet una exposició única,
Dolci trionfi e finissime piegature, que rememora el banquet de noces
de Maria de Mèdici amb Enric IV de França celebrat el 5 d’octubre
de l’any 1600 al Palazzo Vecchio.

        

S’hi reprodueixen les escultures de sucre i el parament de taula que
van convertir aquell banquet en un esdeveniment excepcional.
L’exposició s’ha fet al Palazzo Pitti, on es van celebrar també alguns
actes de les noces i es van allotjar alguns dels convidats més destacats.

     

El català Joan Sallas, expert mundial en el plegat de tovallons, origamista
i historiador del plegat, ha estat l’encarregat de reproduir les refinades
figures decoratives fetes amb tovallons (anomenades trionfi)
que decoraven aquell sumptuós banquet florentí.

L’exposició ha comportat una recerca prèvia apassionant, l’anàlisi de
documentació antiga i de les cròniques del banquet, escrites pels contemporanis
de Maria de Mèdici. I és un projecte artístic en si mateix, ja que cal un gran talent
per a recrear aquestes veritables escultures de roba formades per finíssims plecs!

      

(Totes les fotografies que il·lustren aquest apunt me les ha cedit
gentilment el mateix Joan Sallas. Moltíssimes gràcies, Joan!)

I Jornades de Didàctica del Plegat

Una gran notícia! Els dies 24  i 25 d’octubre de 2015 es faran a Badalona
les primeres Jornades de Didàctica del Plegat per a educadors,
organitzades per l’origamista i historiador del plegat Joan Sallas,
que n’és el coordinador juntament amb Joan Giralt i Nick Robinson.

Si us agrada ensenyar a plegar papers, si sou educadors i voleu enriquir
i promoure la pràctica del plegat i conèixer nous mètodes i trucs,
en aquestes jornades trobareu un munt de tallers a càrrec de grans experts
en la matèria. Podeu consultar el programa complet aquí.