Vet-ho aquí que una vegada hi havia un noi
que es deia Lluís i treballava en una fàbrica de neules.
Sovint no les enrotllava bé i llavors, empipat, rebregava
les neules malgirbades i ho tornava a provar. Al cap del dia
a l’obrador hi quedava una pila de boles de neula arrugades.
No les llençaven, és clar. Els companys del Lluís se les menjaven
perquè, de fet, eren boníssimes. Aquelles boletes de neula
arrugades tenien un no-sé-què d’irresistible. I així va ser com
els “arrugats” del Lluís es van començar a fer populars.
La gent fins i tot els en demanava. I a la fàbrica van decidir
començar a fer “arrugats”, ara sí expressament.
La imperfecció inicial, els plecs i rebrecs espontanis
que el Lluís feia quan la neula no li sortia bé,
es van convertir tot un èxit comercial.
Els arrugats son avui el producte més venut de la casa.
(Si voleu saber més coses dels arrugats,
visiteu la web de l’obrador de galetes El Rosal.)
(Les imatges de l’apunt són gentilesa d’El Rosal. Gràcies!)