Sonet de paper

Sabíeu que Joan Brossa, artista i poeta polifacètic i juganer,
va escriure un sonet de paper plegat? Aquí el teniu:

SONET DE PAPER

Agafes i doblegues el sonet,
que formi quatre gruixos de paper,
i hi marques tres rectangles A B B
A de manera que s’aguanti dret.

Després, i quan els tinguis doblegats,
ajunta’ls per la línia de punts
D D; plegats els tres quartets ben junts,
retalla’n el que sobri pels costats.

Llavors has de tallar l’apariat;
fes-ho pel llarg i, quan el tinguis pla,
aguanta bé la forma amb una mà
i amb l’altra deixa el fons en llibertat.

Veuràs com el poema i cada vers
mouen les ales pel teu univers.

Joan Brossa

I vet-ho aquí que acabo de descobrir també que un grup d’alumnes
de primer de batxillerat de l’Escola Virolai n’han fet aquest
videopoema visual, dins del projecte Brossa Alícia:

Cançó de la rosa de paper

rosa paper_

Avui he fet una rosa de paper recordant un poema de Vicent Andrés Estellés
que el cantautor Miquel Gil ha musicat esplèndidament (el podeu escoltar aquí):

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Vicent Andrés Estellés

Dedico aquesta entrada al Manel dels Amics de la Papiroflèxia,
que em va ensenyar a fer aquesta rosa 🙂
(Podeu aprendre a plegar-la en aquest vídeo.)