«Aventura a Estel», origami i teatre d’ombres

Un nen es trasllada a una nova ciutat, una ciutat de paper.
Allà hi coneixerà una nena experta en origami. Però ella no se li acostarà
perquè semblen molt diferents. Per sort, un estel els portarà a viure una aventura
a l’altra banda del bosc, on hauran d’unir els seus coneixements i deixar de banda
les seves diferències per ajudar-se.

Aquest espectacle del grup EL GECKO CON BOTAS combina l’origami
amb el teatre d’ombres. Es va crear el 2019 gràcies a una residència
artística i d’intercanvi amb l’Arab Origami Center sobre el tema del diàleg.
Amb el títol «A Stranger in Paper City» (Un estrany a la ciutat de paper),
es va estrenar a Alexandria el 2019 i a Catalunya el 2021.

El podeu veure aquest diumenge 2 d’octubre de 2022 al Centre Cívic Can Felipa
de Barcelona (reserva d’entrades gratuïtes aquí) i el 16 d’octubre a Sant Vicenç dels Horts.


Aquí podeu veure un tràiler de l’espectacle:

(Nota: imatges gentilesa d’El Gecko con Botes. Moltes gràcies!)

Esquirol feiner

Aquests dies veig sovint per la finestra de la cuina
un esquirol que s’enfila als arbres propers, 
enfeinat carregant castanyes i altres menges
per omplir el rebost de cara a l’hivern.

M’ha fet agafar ganes de plegar el bonic esquirol
creat per l’origamista Oriol Esteve.
Si us ha agradat, podeu aprendre a plegar-lo
amb l’ajuda d’aquest tutorial de Jo Nakashima,
o bé amb el diagrama (a la web d’Origami USA).

Els plecs de la lectura

Llegim un llibre. I hi ha frases o fragments que ens ressonen
per dins, que ens interroguen, il·luminen o cremen. Però…
com es pot visualitzar l’impacte personal d’una lectura?

Els plecs. Els plecs plasmen a la pell del llibre
el camí íntim recorregut per qui el llegeix.
Indiquen els llocs on lector i autor s’han trobat,
marquen fites per al record o la tornada.

Ja sé que hi ha qui diu que això no es fa, amb els llibres.
Però a mi m’alegra que en el nostre món ultradigitalitzant
hi hagi coses que encara deixen rastres palpables, matèrics.

(La foto és de l’Àgueda Vitòria, pescadora i dona sàvia.
Gràcies per deixar-me compartir al blog aquesta imatge, Àgueda!)

Origami i traducció

«M’agrada fer origami. De vegades penso que una obra literària
s’assembla una mica a una figura de papiroflèxia.
L’escriptor, amb el llenguatge, plega una figura.
I els traductors tenim el repte de desplegar-la i tornar-la a plegar
en una altra llengua, de manera que quedi altre cop igual,
tot i que, és clar, no ben bé idèntica.»

Aquests dies he participat en un festival de traducció
a Alemanya, el Café Ü – In Freiburg übersetzt

(informació de servei: quan no em dedico a plegar papers
treballo com a traductora i correctora).
El cas és que volia transmetre d’una manera ben visual
la idea que la traducció és transformació,
i no m’he pogut resistir a explicar-ho a través de l’origami,

jugant amb l’ocellet de paper. Espero que us hagi agradat!

(El vídeo l’ha fet en Marc Doradzillo. Danke, Marc!)



La segona vida de les grues d’Hiroshima

Al Memorial de la Pau d’Hiroshima la gent hi diposita
des de fa anys grues de paper com a ofrena. Són milers
de grues cada dia, és a dir tones i tones de paper
al cap de l’any. I sabeu què se’n fa?

Doncs un dels projectes consisteix a fer-ne
paper reciclat per fer origami!

Un centre d’ocupació per a persones amb discapacitat
s’ocupa de seleccionar les grues per colors i tipus de paper,
i separar clips, cel·lo o altres elements que hi hagi enganxats.
En aquest procés despleguen les grues, i sovint hi troben
missatges personals manuscrits, amb desitjos de pau.

Una idea emotiva i alhora sostenible per donar una segona
vida a les grues d’origami d’Hiroshima.

Més informació: Zutto Orizuru Zutto Origami.