Desplegant l’indesplegable

index5 

Imagina’t que et dediques a l’arqueologia: trobes un papir plegat,
antiquíssim. Estàs ben intrigat, vols saber què hi diu, però…
no el pots desplegar, perquè el material és massa fràgil i es trencaria!
Com t’ho faràs per esbrinar què hi ha escrit i com es va plegar?

index2        index4

El que fan els papiròlegs actuals és “desplegar” virtualment el papir,
gràcies a la fluorescència de raigs X i la tomografia, fent servir
un programari especial per crear imatges de cada capa de paper
per separat i algoritmes per rastrejar els indicis de tinta
i ajustar les imatges a com devien ser en el document desplegat.

index6

Una feina apassionant, oi? Si voleu saber més detalls
de la feina d’aquests detectius del passat,

podeu llegir l’article “Virtual unfolding of folded papyri”,
d’on he extret les imatges.

index3

 

Letterlocking.org

LockedletterSHARP1gb+copy

Durant segles, per garantir la confidencialitat de les cartes,
molt abans de la invenció dels sobres, es feien servir refinades
tècniques de plegat, combinades amb segells i altres trucs de seguretat.

IMG_7459

Estic enamorada de la tasca que fa Letterlocking, un grup
de treball multidisciplinari internacional que
estudia,
desxifra i promou la conservació aquest patrimoni plegat.

Us recomano el seu canal de Youtube, amb uns vídeos didàctics
fantàstics.
Aquí en teniu una petita tria:

Carta de Sir Francis Walsingham, espia al servei
de la reina Elisabet I d’Anglaterra (1584):

 

Carta de l’escriptor John Donne (1601):

 

Carta del noble japonès Otomo Yoshimune (1578):

 

(Les imatges de l’apunt també estan extretes de la web de Letterlocking.com)

Mecho i Ocho

DSCN9931

Fa segles que al Japó aquesta parella de papallones plegades
és present a les noces. Representen els nuvis: Mecho és
la papallona femella (esquerra) i Ocho la papallona mascle (dreta).

Són models molt antics, n’hi ha referències escrites ja al segle XVII,
i imatges en diverses fonts del XVIII, tot i que els primers diagrames
coneguts són els que es van publicar al llibre Kayaragusa, el 1845.

ocho and mecho_kayaragusa

Ja ho sabeu, doncs, si voleu fer un regal ben original a uns nuvis,
plegueu-los la parella de papallones:
Mecho -Ocho,
Mecho-Mecho o Ocho-Ocho, segons convingui.

(Trobareu més informació sobre la història de la parella Mecho i Ocho
a les webs Origami Resource Center, on també hi ha els diagrames
per plegar-ne tres variants diferents, i Origami Heaven,
que és d’on he extret la imatge del Kayaragusa.)

 

Zanzíbar 1835: una carta per a Hamìra

voyage-around-the-world_ruschenberger

«Hamìra va rebre una carta que ens va cridar l’atenció per la seva forma.
Estava plegada a través de tot el full, de manera que feia si fa no fa
una polzada [uns 2,5 cm] d’ample, i després, doblegada pel mig i amb
els dos extrems units mitjançant una cinta de paper, i segellada amb lacre.
Quan vam salpar cap a Masqat, les cartes que enviàvem les plegaven
de la mateixa manera, o enrotllades tan estretament com era possible,
i amb la vora segellada; aquesta última forma està en ús, gairebé
exclusivament, entre els banyans [1].»
W.S.W. RUSCHENBERG, A voyage around the world [2]

Quan vaig ensopegar, gairebé per casualitat, amb aquesta descripció
d’una exòtica carta plegada a mitjan segle XIX a l’altre cap del món,
se’m va despertar una curiositat irrefrenable per saber-ne més.
El format, prim i allargat, era molt diferent del que tenien les cartes
europees d’aquell temps, per això havia cridat tant l’atenció
de l’autor del text, i la meva. Aquí teniu
una possible reconstrucció de l’aspecte de la carta:

reconstruccio-carta-zanzibar-1835

Aquell Hamìra a qui anava adreçada la carta era un mercader àrab
de Zanzíbar que parlava anglès i feia negocis amb americans i anglesos.
Per això havia convidat a casa seva William Ruschenberger, el capità Hassan
i Edmund Roberts, tres representants d’una delegació americana de viatge
pel Soldanat de Masqat i el Regne de Siam amb l’objectiu d’establir
acords comercials per encàrrec del Govern nord-americà. Va ser al llarg
d’aquell sopar de negocis que el mercader va rebre aquella carta,
que Ruschenberg, cirurgià del vaixell i també naturalista, descriuria
en la crònica que va fer d’aquell viatge.

És difícil trobar informació sobre les tradicions de plegat de cartes
a l’Àfrica i al món àrab, però, en tot cas, sembla que aquest format
prim i allargat de la carta de Zanzíbar té precedents ben antics.
Aquestes són les referències que he trobat fins ara a plegats similars
en cartes i documents del Pròxim Orient i l’Àfrica.

L’historiador del plegat Joan Sallas recull, al seu llibre Gefaltete Schönheit [3], tècniques de plegat de l’antic Egipte, molt elaborades, tant en roba com en papir, que han estat estudiades, entre altres llocs, al Museu Egipci de Berlín [4]. S’hi poden veure també algunes cartes plegades [5], de diversos segles, amb formats també allargats i fins.

Als papirs d’Elefantina, documents d’una comunitat jueva establerta a la vall
del Nil del segle V aC, també trobem formats semblants al de la nostra carta.
Per exemple, aquest rebut d’un préstec de gra, plegat,
lligat i segellat amb un segell d’argila:

rebut-prestec-gra_segle-vac
Imatge extreta de: http://www.robert-deutsch.com/en/monographs/m13/

O aquest contracte matrimonial, de l’any 409 aC, enrotllat,
aplanat i plegat en tres, també lligat i segellat amb un segell d’argila:

contracte-matrimonial_papirs-elefantina
Imatge extreta de: http://www.bible.ca/manuscripts/bible-manuscripts-archeology-Elephantine-papyrus-Egypt-Aswan-Syene-Darius-persian-Jewish-colony-temple-burned-Bagohi-Sanballat-passover-wine-fortress-Ezek29-10-495-399BC.htm

Bé, espero que us hagi interessat aquesta breu capbussada
en el passat del plegat de cartes en terres africanes. Fins aquí
he pogut arribar, jo que no sóc cap experta en el tema.
Però la recerca resta oberta i potser algun dia
podré escriure un apunt més ampli sobre aquest tema.
Si en sabeu més, escriviu-me, agrairé qualsevol aportació que feu.

 

POST SCRIPTUM

L’origamista Michel Grand, especialitzat en plegats de cartes,
m’escriu amb més informacions interessants relacionades amb
aquest format de plegat: em diu que l’estudiosa de textos medievals
Colette Sirat
, al seu llibre Les Papyrus en caractères hébraïques trouvés
en Égypte
(1985) recull plegats de papirs (a les p. 39-53, “Les rouleaux
de papyrus et le pliage”) i de cartes (a les p. 55-68, “Les lettres”) molt similars.
Podeu consultar el llibre en línia aquí).

Algú pot aportar alguna dada més?

 

Notes

1 Els banyans eren mercaders indis que comerciaven arreu de l’oceà Índic.

2 RUSCHENBERGER, William Samuel Waithmann (1838). A voyage round the world: including an embassy to Muscat and Siam in 1835, 1836, and 1837. Philadelphia: Ed. Carey, Lea and Blanchard, p. 41-42. [Digitalitzat a World Digital Library: https://www.wdl.org/en/item/2884/#q=voyage+around+the+world%5D

3 SALLAS, Joan (2010). Gefaltete Schönheit. Die Kunst des Serviettenbrechens. Freiburg im Breisgau / Viena. Autoeditat per Joan Sallas.

4 SALLAS (2010), p. 17.

5 SALLAS (2010), p. 16.