Paquets de llavors a les golfes

Avui, mentre plegava aquest paquet tradicional per desar-hi
unes llavors de glicina, recordava en William Hamilton,
un botànic de Filadèlfia que, fa prop de dos-cents anys,
devia estar plegant exactament el mateix paquet.

Ho sabem del cert perquè, a les golfes empolsinades
de la mansió on vivia, The Woodlands, s’hi han trobat
centenars de paquets, amb els noms científics
de les plantes escrits en polida cal·ligrafia.

Aquest tipus de plegat era d’ús corrent entre els botànics
dels segles passats, per desar i enviar-se llavors.  També
l’usaven alguns apotecaris, per als seus preparats en pols.
Una vuitantena dels paquets els havia fet i escrit Hamilton
mateix, altres els havia rebut de botànics amics o coneguts
amb qui mantenia correspondència. I un era del seu veí
i amic, el famós botànic William Bartram.

(Si voleu saber-ne més, llegiu aquest article –en anglès–,
d’on he extret les imatges, i on trobareu les instruccions

per plegar el paquet, al final de l’article.)

Els ocells d’Apel·les Mestres

Apel·les Mestres va ser un artista que va destacar
en molts camps artístics, però avui parlarem
del seu interès per la papiroflèxia. Devia ser-hi
força aficionat, ja que en nombrosos
dibuixos seus hi apareixen figures plegades.

Fa poc, buscant referències papiroflèctiques en la seva obra,
vaig trobar, en un dels seus quaderns personals,
el volum III del seu extraodinari Llibre Verd,
un dibuix fet el 2 d’agost del 1883
en què narra una història romàntica
il·lustrada amb figures de papiroflèxia.

El dibuix es va publicar més tard, el 1908,
a La Campana Catalana, amb alguns canvis menors

i el títol “Idil·li de paper”.

La il·lustració del 1883 és molt interessant
per als investigadors de la història del plegat,
ja que és la primera documentació coneguda
fins ara d’alguns models tradicionals,
com ara l’ocell que bat les ales, o el “peix monstre”.

Apel·les Mestres va compondre també la cançó
“L’ocell de paper”, publicada al llibre Les 29 cançons
infantils d’Apel·les Mestres
(Boileau, 2004).

La Marta Catalan (De Viva Veu), n’ha fet un vídeo preciós,
en què la canta tot plegant l’ocell, per a un espectacle
infantil sobre la poesia d’Apel·les Mestres
.

Continuarem perseguint el vol dels ocells de l’Apel·les,
que encara ens prometen, espero, algunes sorpreses.


(Dedico aquest apunt a Joan Sallas, Juan Gimeno, Jaume Coll,
Dave Mitchell, Laura Rozenberg i Michel Grand
, investigadors apassionats
de la història del plegat, mestres i companys en la tasca col·lectiva

de preservar la memòria del patrimoni plegat.)

Insectes, origami i un arbre de Nadal

A l’American Museum of Natural History (AMNH) de Nova York
hi ha l’arbre de Nadal més famós del món de l’origami.

Des de fa gairebé cinquanta anys, l’arbre de Nadal es guarneix
amb figures d’animals de tota mena, plegades per voluntaris.

La tradició la va iniciar l’entomòloga Alice Gray,
que treballava com a educadora i divulgadora científica al museu,
i va començar a guarnir l’arbre de Nadal del despatx amb figures

d’animals plegades. Va tenir tant d’èxit que amb els anys
es va convertir en tot un esdeveniment al museu i a la ciutat.

Alice Gray va ser una de les pioneres de l’origami als Estats Units;
juntament amb Lillian Oppenheimer i altres, va formar el grup de plegadors
que seria el germen de la futura associació d’origami nord-americana.
Gray plegava models d’insectes i altres animals per al museu.
El museu va cedir una sala per al grup d’origami, i la col·laboració
entre l’AMNH i l’associació Origami USA s’ha mantingut fins al dia d’avui.

Aquest any el tema de l’Origami Holiday Tree són els colors,
per l’exposició temporal “The Nature of Color”,
i el motiu dominant són les grues, com a símbol de pau
i bons desitjos en aquest temps de pandèmia.

(Trobareu més informació sobre l’Origami Holiday Tree aquí,
i una galeria de fotos de l’arbre aquí.)
(Les imatges de l’arbre són extretes de la web de l’AMNH,
i la d’Alice Gray, de la Wikipedia.)

Una capsa del segle XV

capsa tancada_Cleves_little

Aquesta capsa plegada quadrada està documentada per primer cop
en una miniatura del Llibre d’Hores de Caterina de Clèves,
datat pels volts del 1440.

capsa oberta_Cleves_little

La capsa es plega a partir d’un quadrat i cal fer-hi, a més,
alguns talls, com es veu molt bé al manuscrit,
que la representa tant tancada com oberta.

paper box from book of hours

De tant en tant m’agrada reproduir alguns models
antics, per recordar que el plegat ens acompanya
des de fa molts segles. Us animeu a provar-ho?

bda3fe83cb609b20a9c3e4939a21d0d9

Trobareu els diagrames i més informació
sobre la capsa i la seva història a la fantàstica web de David Mitchell.

 

(El Llibre d’Hores de Caterina de Clèves es conserva actualment
a The Morgan Library &Museum, el podeu consultar aquí.)

(El paper que he fet servir és un disseny de la meva amiga
Julia Schönhuber, el podeu trobar a la seva botiga en línia.)

Desplegant l’indesplegable

index5 

Imagina’t que et dediques a l’arqueologia: trobes un papir plegat,
antiquíssim. Estàs ben intrigat, vols saber què hi diu, però…
no el pots desplegar, perquè el material és massa fràgil i es trencaria!
Com t’ho faràs per esbrinar què hi ha escrit i com es va plegar?

index2        index4

El que fan els papiròlegs actuals és “desplegar” virtualment el papir,
gràcies a la fluorescència de raigs X i la tomografia, fent servir
un programari especial per crear imatges de cada capa de paper
per separat i algoritmes per rastrejar els indicis de tinta
i ajustar les imatges a com devien ser en el document desplegat.

index6

Una feina apassionant, oi? Si voleu saber més detalls
de la feina d’aquests detectius del passat,

podeu llegir l’article “Virtual unfolding of folded papyri”,
d’on he extret les imatges.

index3

 

Letterlocking.org

LockedletterSHARP1gb+copy

Durant segles, per garantir la confidencialitat de les cartes,
molt abans de la invenció dels sobres, es feien servir refinades
tècniques de plegat, combinades amb segells i altres trucs de seguretat.

IMG_7459

Estic enamorada de la tasca que fa Letterlocking, un grup
de treball multidisciplinari internacional que
estudia,
desxifra i promou la conservació aquest patrimoni plegat.

Us recomano el seu canal de Youtube, amb uns vídeos didàctics
fantàstics.
Aquí en teniu una petita tria:

Carta de Sir Francis Walsingham, espia al servei
de la reina Elisabet I d’Anglaterra (1584):

 

Carta de l’escriptor John Donne (1601):

 

Carta del noble japonès Otomo Yoshimune (1578):

 

(Les imatges de l’apunt també estan extretes de la web de Letterlocking.com)

Mecho i Ocho

DSCN9931

Fa segles que al Japó aquesta parella de papallones plegades
és present a les noces. Representen els nuvis: Mecho és
la papallona femella (esquerra) i Ocho la papallona mascle (dreta).

Són models molt antics, n’hi ha referències escrites ja al segle XVII,
i imatges en diverses fonts del XVIII, tot i que els primers diagrames
coneguts són els que es van publicar al llibre Kayaragusa, el 1845.

ocho and mecho_kayaragusa

Ja ho sabeu, doncs, si voleu fer un regal ben original a uns nuvis,
plegueu-los la parella de papallones:
Mecho -Ocho,
Mecho-Mecho o Ocho-Ocho, segons convingui.

(Trobareu més informació sobre la història de la parella Mecho i Ocho
a les webs Origami Resource Center, on també hi ha els diagrames
per plegar-ne tres variants diferents, i Origami Heaven,
que és d’on he extret la imatge del Kayaragusa.)

 

Zanzíbar 1835: una carta per a Hamìra

voyage-around-the-world_ruschenberger

«Hamìra va rebre una carta que ens va cridar l’atenció per la seva forma.
Estava plegada a través de tot el full, de manera que feia si fa no fa
una polzada [uns 2,5 cm] d’ample, i després, doblegada pel mig i amb
els dos extrems units mitjançant una cinta de paper, i segellada amb lacre.
Quan vam salpar cap a Masqat, les cartes que enviàvem les plegaven
de la mateixa manera, o enrotllades tan estretament com era possible,
i amb la vora segellada; aquesta última forma està en ús, gairebé
exclusivament, entre els banyans [1].»
W.S.W. RUSCHENBERG, A voyage around the world [2]

Quan vaig ensopegar, gairebé per casualitat, amb aquesta descripció
d’una exòtica carta plegada a mitjan segle XIX a l’altre cap del món,
se’m va despertar una curiositat irrefrenable per saber-ne més.
El format, prim i allargat, era molt diferent del que tenien les cartes
europees d’aquell temps, per això havia cridat tant l’atenció
de l’autor del text, i la meva. Aquí teniu
una possible reconstrucció de l’aspecte de la carta:

reconstruccio-carta-zanzibar-1835

Aquell Hamìra a qui anava adreçada la carta era un mercader àrab
de Zanzíbar que parlava anglès i feia negocis amb americans i anglesos.
Per això havia convidat a casa seva William Ruschenberger, el capità Hassan
i Edmund Roberts, tres representants d’una delegació americana de viatge
pel Soldanat de Masqat i el Regne de Siam amb l’objectiu d’establir
acords comercials per encàrrec del Govern nord-americà. Va ser al llarg
d’aquell sopar de negocis que el mercader va rebre aquella carta,
que Ruschenberg, cirurgià del vaixell i també naturalista, descriuria
en la crònica que va fer d’aquell viatge.

És difícil trobar informació sobre les tradicions de plegat de cartes
a l’Àfrica i al món àrab, però, en tot cas, sembla que aquest format
prim i allargat de la carta de Zanzíbar té precedents ben antics.
Aquestes són les referències que he trobat fins ara a plegats similars
en cartes i documents del Pròxim Orient i l’Àfrica.

L’historiador del plegat Joan Sallas recull, al seu llibre Gefaltete Schönheit [3], tècniques de plegat de l’antic Egipte, molt elaborades, tant en roba com en papir, que han estat estudiades, entre altres llocs, al Museu Egipci de Berlín [4]. S’hi poden veure també algunes cartes plegades [5], de diversos segles, amb formats també allargats i fins.

Als papirs d’Elefantina, documents d’una comunitat jueva establerta a la vall
del Nil del segle V aC, també trobem formats semblants al de la nostra carta.
Per exemple, aquest rebut d’un préstec de gra, plegat,
lligat i segellat amb un segell d’argila:

rebut-prestec-gra_segle-vac
Imatge extreta de: http://www.robert-deutsch.com/en/monographs/m13/

O aquest contracte matrimonial, de l’any 409 aC, enrotllat,
aplanat i plegat en tres, també lligat i segellat amb un segell d’argila:

contracte-matrimonial_papirs-elefantina
Imatge extreta de: http://www.bible.ca/manuscripts/bible-manuscripts-archeology-Elephantine-papyrus-Egypt-Aswan-Syene-Darius-persian-Jewish-colony-temple-burned-Bagohi-Sanballat-passover-wine-fortress-Ezek29-10-495-399BC.htm

Bé, espero que us hagi interessat aquesta breu capbussada
en el passat del plegat de cartes en terres africanes. Fins aquí
he pogut arribar, jo que no sóc cap experta en el tema.
Però la recerca resta oberta i potser algun dia
podré escriure un apunt més ampli sobre aquest tema.
Si en sabeu més, escriviu-me, agrairé qualsevol aportació que feu.

 

POST SCRIPTUM

L’origamista Michel Grand, especialitzat en plegats de cartes,
m’escriu amb més informacions interessants relacionades amb
aquest format de plegat: em diu que l’estudiosa de textos medievals
Colette Sirat
, al seu llibre Les Papyrus en caractères hébraïques trouvés
en Égypte
(1985) recull plegats de papirs (a les p. 39-53, “Les rouleaux
de papyrus et le pliage”) i de cartes (a les p. 55-68, “Les lettres”) molt similars.
Podeu consultar el llibre en línia aquí).

Algú pot aportar alguna dada més?

 

Notes

1 Els banyans eren mercaders indis que comerciaven arreu de l’oceà Índic.

2 RUSCHENBERGER, William Samuel Waithmann (1838). A voyage round the world: including an embassy to Muscat and Siam in 1835, 1836, and 1837. Philadelphia: Ed. Carey, Lea and Blanchard, p. 41-42. [Digitalitzat a World Digital Library: https://www.wdl.org/en/item/2884/#q=voyage+around+the+world%5D

3 SALLAS, Joan (2010). Gefaltete Schönheit. Die Kunst des Serviettenbrechens. Freiburg im Breisgau / Viena. Autoeditat per Joan Sallas.

4 SALLAS (2010), p. 17.

5 SALLAS (2010), p. 16.