He trobat a internet aquest antic curtmetratge txec d’animació
amb papiroflèxia i he pensat que us agradaria.
El va dirigir Lidia Honicka el 1969.
Animals
Esquirol feiner
Aquests dies veig sovint per la finestra de la cuina
un esquirol que s’enfila als arbres propers,
enfeinat carregant castanyes i altres menges
per omplir el rebost de cara a l’hivern.
M’ha fet agafar ganes de plegar el bonic esquirol
creat per l’origamista Oriol Esteve.
Si us ha agradat, podeu aprendre a plegar-lo
amb l’ajuda d’aquest tutorial de Jo Nakashima,
o bé amb el diagrama (a la web d’Origami USA).
Papiroflèxia a l’aula d’acollida
Els alumnes de l’aula d’acollida de l’escola d’infantil i primària
Collaso i Gil, del barri del Raval de Barcelona,
han estat fent papiroflèxia. I han penjat un vídeo magnífic
a YouTube en què ens expliquen l’experiència
i ens ensenyen com plegar diversos animals.
Moltes gràcies, petits grans mestres!
Jocs plegats (13): Titelles de dit – animals
Animals que pleguen
Els humans no som els únics
éssers vius que pleguem coses. Hi ha aranyes,
granotes, erugues, formigues i escarabats
que pleguen o caragolen fulles per amagar-s’hi
o per pondre-hi els ous.
Un dels plegadors més sofisticats de la natura
és la femella de l’escarabat morrut girafa de Madagascar.
En aquest vídeo el podeu veure en acció plegant
una fulla (a partir del minut 1’08” del vídeo) per fer-ne
un paquetet dins del qual pondrà un sol ou.
(Font de les imatges, per ordre d’aparició, :
Formiga Oecophylla smaragdina, aranya,
escarabat Byctiscus betulae, escarabat Homoeolabus analis.)
Jocs plegats (11): Un cavallet saltimbanqui
Després de plegar aquest model tradicional de cavallet*
el podeu fer saltar de la manera següent:
poseu el dit índex sota la cua i aixequeu-lo de cop.
El cavallet farà una volta de campana cap endavant.
Practicant una mica, aconseguireu que aterri altre cop
sobre les potes, com un saltimbanqui de circ.
Podeu aprendre a plegar el cavallet aquí.
* Avís: conté un tall de tisora, no apte per a plegadors ultraortodoxos.
Aprofito per recordar que molts models tradicionals, sobretot japonesos,
inclouen talls al paper. El desafiament de plegar sense fer mai talls al paper
es va establir i generalitzar a partir de la revitalització de l’origami
a mitjan segle XX.
Mil corbs per la reconciliació
Al Canadà, des de finals del segle XIX i fins al 1996,
uns 150.000 infants de les Primeres Nacions, mêtis i inuits
van ser internats en escoles residencials finançades pel govern,
amb l’objectiu d’aculturar-los per força. Els darrers anys,
el govern canadenc ha reconegut aquest intent de genocidi cultural,
i ha iniciat un procés de reparació de danys, mitjançant
la Comissió Canadenca de la Veritat i la Reconciliació.
Dins d’aquests actes, el First Nations Centre de la Universitat
de la Colúmbia Britànica del Nord va promoure el setembre
del 2019 el projecte dels Mil Corbs per la Reconciliació.
Inspirant-se en les mil grues japoneses, van triar el corb,
un animal icònic per als indis de la costa oest canadenca.
El projecte incloïa xerrades sobre la reconciliació, tallers
per aprendre a plegar el corb i l’exposició dels corbs plegats
per simbolitzar el compromís amb la tasca de reconciliació.
Hi van participar més de 400 estudiants i treballadors
de la universitat, tot i que l’esclat de la crisi de la covid-19
va impedir assolir l’objectiu final.
(Trobareu el diagrama del corb aquí. Imatges extretes d’aquí, aquí i aquí.)
Insectes, origami i un arbre de Nadal
A l’American Museum of Natural History (AMNH) de Nova York
hi ha l’arbre de Nadal més famós del món de l’origami.
Des de fa gairebé cinquanta anys, l’arbre de Nadal es guarneix
amb figures d’animals de tota mena, plegades per voluntaris.
La tradició la va iniciar l’entomòloga Alice Gray,
que treballava com a educadora i divulgadora científica al museu,
i va començar a guarnir l’arbre de Nadal del despatx amb figures
d’animals plegades. Va tenir tant d’èxit que amb els anys
es va convertir en tot un esdeveniment al museu i a la ciutat.
Alice Gray va ser una de les pioneres de l’origami als Estats Units;
juntament amb Lillian Oppenheimer i altres, va formar el grup de plegadors
que seria el germen de la futura associació d’origami nord-americana.
Gray plegava models d’insectes i altres animals per al museu.
El museu va cedir una sala per al grup d’origami, i la col·laboració
entre l’AMNH i l’associació Origami USA s’ha mantingut fins al dia d’avui.
Aquest any el tema de l’Origami Holiday Tree són els colors,
per l’exposició temporal “The Nature of Color”,
i el motiu dominant són les grues, com a símbol de pau
i bons desitjos en aquest temps de pandèmia.
(Trobareu més informació sobre l’Origami Holiday Tree aquí,
i una galeria de fotos de l’arbre aquí.)
(Les imatges de l’arbre són extretes de la web de l’AMNH,
i la d’Alice Gray, de la Wikipedia.)
Navel Shell
Plegar a poc a poc aquest cargol de mar,
creat per l’origamista japonesa Tomoko Fuse,
em relaxa molt. Em fa pensar que la bellesa
i la serenitat ens són més que mai indispensables
en aquests temps desballestats que vivim.
Si us agafen ganes de provar-ho,
podeu aprendre a plegar-lo
en aquest vídeo de Sara Adams.
Mecho i Ocho
Fa segles que al Japó aquesta parella de papallones plegades
és present a les noces. Representen els nuvis: Mecho és
la papallona femella (esquerra) i Ocho la papallona mascle (dreta).
Són models molt antics, n’hi ha referències escrites ja al segle XVII,
i imatges en diverses fonts del XVIII, tot i que els primers diagrames
coneguts són els que es van publicar al llibre Kayaragusa, el 1845.
Ja ho sabeu, doncs, si voleu fer un regal ben original a uns nuvis,
plegueu-los la parella de papallones: Mecho -Ocho,
Mecho-Mecho o Ocho-Ocho, segons convingui.
(Trobareu més informació sobre la història de la parella Mecho i Ocho
a les webs Origami Resource Center, on també hi ha els diagrames
per plegar-ne tres variants diferents, i Origami Heaven,
que és d’on he extret la imatge del Kayaragusa.)
Origami... a la carta 