Avui l’Ewa i la Lotte m’han ajudat a decorar amb papiroflèxia
la paret de la sala del seu grup de jocs. Jo he preparat les abelles
i les tiges, però són elles qui han plegat aquestes flors úniques
amb les seves mans menudes que tenen tot just a la ratlla dels tres anys.
(L’abella és un model –originalment una mosca–
de l’origamista Ángel Écija Blanco. Podeu aprendre a plegar-lo
en aquest vídeo de la Leyla Torres.)
Abans, a moltes cases, per distingir de qui era cada tovalló de roba,
els plegaven o nuaven de maneres diferents abans de desar-los al calaix.
Cada plegat esdevenia una marca personal, gairebé com una
representació en plecs de cada membre de la família.
Em fascinen aquests plecs, tan quotidians i alhora tan carregats
de personalitat i de records compartits. En algunes famílies
encara es conserva aquest costum: si és el cas de casa vostra,
m’encantarà que m’envieu una foto del vostre “retrat de família”!
(moltes gràcies a les amigues Laurinha i Mònica per enviar-me fotos dels seus tovallons!)
El pintor Antoni Tàpies va plasmar els plecs de la seva família
al quadre Tovallons plegats, l’any 1973.
Al Centre Pompidou es conserva una fotografia de Man Ray
relativa als plegats de tovallons de la família de l’escriptor surrealista
André Breton, la podeu veure aquí.
Aquest model de joc plegat, que és una variant del quatre en ratlla,
és una creació de l’origamista Graciela Vicente.
En aquest vídeo podeu veure com s’hi juga. Trobareu
els diagrames per plegar aquest joc al llibre Practigami,
editat pel col·lectiu Neorigami.
Aquesta escultura d’un cavall de paper,
creada per Daniel Navas i Neus Solé,
reprodueix en metall un model tradicional.
La trobareu a Mollet del Vallès,
al parc del polígon industrial de la Farinera.
(Imatge extreta de la Viquipèdia.)
Origami... a la carta 