Folding Together

Fa mesos que Palestina viu, més que mai, sota els atacs i les bombes de l’estat d’Israel, i res no pot justificar tanta destrucció i sofriment. I tanmateix molta gent de tots dos pobles està en contra d’aquest horror perquè, com canta l’Elèctrica Dharma, «la gent vol viure en pau» però «a quatre desgraciats no els hi dona la gana». Per això vull començar aquest 2024 parlant-vos de Folding Together, un projecte d’origami que es va fer fa anys a Palestina i Israel, precisament per treballar per la pau i intentar trobar, a través dels plecs del paper, un camí cap a la convivència.

L’origen van ser uns tallers d’origami fets el 1999 als camps de refugiats de Balata i Taibe, a càrrec de l’origamista israeliana Miri Golan, educadora i activista per la pau. Miri es va adonar que perquè fos equilibrat calia que l’origami l’ensenyessin també educadors de la comunitat local, i l’any 2000 es va dedicar a formar mestres d’origami palestins. Malgrat les dificultats i les interrupcions per l’esclat de la intifada aquella tardor, es van arribar a fer diversos tallers en escoles palestines de Jerusalem Est.

El 2002 es va engegar finalment la prova pilot del projecte Folding Together, a Jerusalem, amb el suport del Peres Center for Peace. Van ser 12 sessions en què 15 infants palestins i 15 israelians, d’entre 8 i 11 anys van fer origami junts. Les classes es van fer en hebreu, àrab i anglès. L’equip organitzador va dissenyar projectes d’origami inusuals, adreçats a reunir els infants de les dues parts per crear, interactuar, conèixer-se i divertir-se junts. La canalla participant, les seves famílies i les escoles van elogiar com el projecte havia unit els nens com a iguals, els havia permès conèixer-se sense pressió i els havia ofert l’oportunitat d’aprendre a respectar i a guanyar-se el respecte. Finalment, es va fer un acte de cloenda amb els infants i les seves famílies i representants de les autoritats i d’ambaixades, amb una exposició  a l’Israel Museum.

Després d’una aturada temporal per baixa de maternitat de Miri, els anys 2004 i 2005, i gràcies a una subvenció, Miri Golan i la resta de l’equip organitzador (Paul Jackson, Abeer Mughrabi, Naama Barkiy i Fadi Shwairfah) van poder reprendre el projecte. Aquell curs es van fer 4 tongades de Folding Together, de 12 sessions cadascuna, per a 20 infants israelians i 20 infants palestins, d’entre 9 i 12 anys. Les classes es van fer a Givat Tsarfatit, a Jerusalem, un lloc simbòlicament de frontera.

En el seu dia a dia, infants palestins i israelians rarament es troben, perpetuant així el cicle d’ignorància, desconfiança i por de l’altre. En reunir-los en un ambient lúdic i de creativitat cooperativa, es trencava aquesta dinàmica. Els infants israelians provenien principalment del suburbi de Gilo de Jerusalem. Al llarg dels anys, Gilo havia patit molts atacs i se sabia que era molt antipalestí. Moltes famílies es van mostrar inicialment reticents a deixar participar els seus fills al projecte. Els infants palestins provenien principalment d’una escola femenina de la Ciutat Vella.

La primera trobada de cada curs sempre era una mica tensa. Començava amb un àpat compartit, i repartint el material: una carpeta per desar-hi el que plegarien, un paquet de paper d’origami i una ploma i una llibreta per escriure un diari personal del projecte. Després es feien uns distintius amb el nom de cadascú, en arab o hebreu, i després demanant a un altre nen o nena que l’escrigués en l’altra llengua, a més de l’anglès.

Els models d’origami que s’ensenyaven es van seleccionar acuradament per introduir elements d’interactivitat entre la canalla participant: jocs d’origami, trencaclosques, titelles, retrats, collages col·laboratius i el muntatge de models d’origami modulars en grups. Cada grup va elaborar també una garlanda de mil grues d’origami, com a símbol de les seves esperances positives de futur.

De tant en tant hi havia incidents, generalment per insults de part dels infants israelians cap als palestins. De vegades, aquests incidents eren racistes, però sovint era perqùè un infant estava molest amb un altre i ho expressava amb un llenguatge inacceptable. En tots els casos, la classe s’aturava immediatament i es comentava l’incident entre tot l’equip docent  i la canalla. Sovint es veia que havia estat un malentès.

Una mica avergonyits d’haver estat el focus d’atenció, els infants implicats en l’incident s’asseien, de vegades amb un nou vincle d’amistat entre ells. Alguns dies, la discussió sobre aquests incidents era més important que l’origami. I és que l’objectiu del projecte també anava clarament més enllà d’ensenyar papiroflèxia: el plegat era una eina per treballar els prejudicis, la desconfiança…  Un dels infants va escriure al seu diari: “De mica en mica, m’ha anat marxant la por, perquè m’he adonat que ells són exactament com nosaltres”.

Malauradament el projecte va quedar interromput aquell 2005, tot i que es van continuar fent algunes activitats puntuals en el mateix sentit.

M’entristeix pensar que alguns dels infants que van participar en aquell projecte es troben avui, ja adults, enmig de l’actual genocidi. Com a víctimes, com a botxins, o totes dues coses? O bé maldant perquè s’aturi l’horror, buscant vies de justícia, respecte mutu i reconciliació, més necessàries que mai? Qui sap. No perdem l’esperança.

Vídeoreportatge sobre el projecte Folding Together:

(Nota: la informació i les imatges d’aquest apunt són extretes de «Folding Together»,
a la pàgina web de l’Israel Origami Center.)

3.917.805 cors d’origami

Us imagineu plegar gairebé quatre millions de cors d’origami?
Això és el que han fet els cambodjans l’11 d’abril d’aquest any,
batent així el rècord Guiness i fent davant del temple d’Angkor Bat
l’exposició de cors d’origami plegats més gran del món.

El projecte es va iniciar per recaptar fons per als atletes amb discapacitat,
en ocasió dels ASEAN Para Games, un esdeveniment esportiu per a atletes
paralímpics que es fa aquest mes de juny en paral·lel amb els SEA Games. 

Hi han participat plegant cors milers de persones,
des de 4 fins a 80 anys d’edat.
Quin goig que fa, oi?

Fotos: Regina Bertsch (Vielen Dank, Regina!)

Plegant en temps de guerra

Aquest vídeo recull les intervencions dels professors d’origami ucraïnesos Mykola Yaremenko, Antonina Nemchenko, Makar Saviak, Olga Sukharevska, Larysa Osadchuk, Denis Lyalin, Natalia Rodina, Anastasia Ermakova, Viktoria Shipova i Vira Usova a la recent conferència en línia Folding for Ukraine, organitzada pel grup Folding Didactics, del qual formo part.

Hi expliquen la seva experiència amb l’origami al llarg de la seva vida i especialment la increïble tasca que han estat fent ensenyant i compartint l’art del plegat amb infants i adults durant la guerra actual, tant a Ucraïna mateix com amb refugiats ucraïnesos a diversos països.

El grup Folding Didactics promou també el projecte de trobades d’origami en línia en ucraïnès Folding against the War i dona suport als mestres d’Ucraïna que ensenyen origami mitjançant l’organització de donatius de paper d’origami fets per associacions d’origami de diversos països.

(Nota: podeu activar el servei de traducció automàtica de YouTube clicant a “Configuració” (icona de la roda dentada), buscant “Subtítols” i triant la llengua que preferiu. Naturalment és una traducció no gaire acurada i amb errors, cal tenir-ho en compte.)

Folding for Ukraine

No us perdeu aquest esdeveniment: el Folding for Ukraine
(29 de gener del 2023) serà tot un dia de tallers d’origami
en línia amb referents internacionals: Michael LaFosse,
Paul Jackson, Joan Sallas, Lizzie Burns, Nick Robinson,
Lee Armstrong i diversos mestres ucraïnesos,
que ens parlaran de la seva experiència
ensenyant i compartint origami durant la guerra.

Més informació i inscripcions, clicant aquí.

(El grup Folding Didactics, del qual formo part,
organitza aquest dia de tallers per recaptar
fons per a organitzar les jornades FALTIK
de didàctica del plegat, que es faran a Freiburg (Alemanya)
del 17 al 19 de març de 2023,
amb Ucraïna com a convidat especial.)

El cor d’Auschwitz

Aquest llibret plegat i enquadernat en forma de cor
el va fer un grup d’amigues
per regalar-lo a una noia polonesa anomenada Fania
per al seu 20è aniversari, tal dia com avui, 12 de desembre.

I és segurament un dels regals d’aniversari més valuosos del món,
perquè el van fer el 1944 a l’infern d’Auschwitz, jugant-s’hi la pell
per reunir els materials necessaris: paper, tisores, fil, i per
elaborar-lo i amagar-lo. Una gran mostra d’afecte, de coratge
i sororitat, i un exemple de la voluntat de rebel·lar-se
contra la deshumanització del camp de concentració.

Per sort, la Fania va sobreviure, i el petit cor, amb
els seus plecs i bons auguris, la va acompanyar tota la vida,
fins que el va donar el 1988 al Montreal Holocaust Museum.
Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí.

(Nota: Imatges extretes de la web del Montreal Holocaust Museum.)

Mil corbs per la reconciliació

Al Canadà, des de finals del segle XIX i fins al 1996,
uns 150.000 infants de les Primeres Nacions, mêtis i inuits
van ser internats en escoles residencials finançades pel govern,
amb l’objectiu d’aculturar-los per força. Els darrers anys,
el govern canadenc ha reconegut aquest intent de genocidi cultural,

i ha iniciat un procés de reparació de danys, mitjançant

la Comissió Canadenca de la Veritat i la Reconciliació.

Dins d’aquests actes, el First Nations Centre de la Universitat
de la Colúmbia Britànica del Nord va promoure el setembre
del 2019 el projecte dels
Mil Corbs per la Reconciliació.

Inspirant-se en les mil grues japoneses, van triar el corb,
un animal icònic per als indis de la costa oest canadenca.
El projecte incloïa xerrades sobre la reconciliació, tallers
per aprendre a plegar el corb i l’exposició dels corbs plegats
per simbolitzar el compromís amb la tasca de reconciliació.
Hi van participar més de 400 estudiants i treballadors
de la universitat, tot i que l’esclat de la crisi de la covid-19
va impedir assolir l’objectiu final.

(Trobareu el diagrama del corb aquí. Imatges extretes d’aquí, aquí i aquí.)

The Origami Red Squirrel Project

Origami Red Squirrel Project

S’ha engegat fa poc una campanya al Regne Unit
per mirar de salvar l’esquirol vermell,
en perill per l’arribada d’una espècie forastera,
l’esquirol gris procedent d’Amèrica.

Red Squirrel Project 1

Una de les iniciatives és fer esquirols de papiroflèxia
per sensibilitzar la gent sobre aquest problema.
Jo m’hi sumo plegant un esquirol i difonent la campanya aquí.
Si hi voleu participar, trobareu tota
la informació en aquest enllaç.

(L’esquirol és un model de l’origamista Zulay Newell
d’Origami Pulse CIC, l’entitat que promou aquesta campanya.)

Soul Box Project

Soul Box Display

El Soul Box Project parteix d’una idea molt senzilla:
denunciar les morts per arma de foc als Estats Units
amb una acció artística col·lectiva amb capses d‘origami.

Cada capsa la pleguen i personalitzen amics o familiars
de les víctimes, per expressar la seva indignació, per retre homenatge
a la persona que han perdut, per ajudar a guarir el dolor.

SoulBoxProjectPanel

La iniciadora del projecte, Leslie Lee, juntament
amb un grup de voluntaris, reuneix les capses en grans plafons
i els exposen en espais públics arreu del país. D’aquesta manera
ajuden a fer tangibles les xifres de morts i ferits, i a conscienciar
les persones perquè emprenguin accions significatives
per ajudar a canviar les coses.

Si voleu saber més d’aquest projecte, visiteu la web
del Soul Box Project.

(Imatges gentilesa de Soul Box Project.)

 

 

Origami en temps de coronavirus

mascareta casolana

En aquests dies de confinaments i patiments, pot l’origami fer-hi
alguna cosa? Us apunto unes quantes propostes:

 

1 MASCARETES D’URGÈNCIA

En Joan Sallas us ensenya com plegar una mascareta de paper,
que pot ser un recurs d’urgència per protegir-vos una mica.
L’efectivitat d’aquestes màscares és limitada però així i tot, millor
que res
(vegeu estudis sobre el tema aquí i aquí).
És, a més,
una iniciativa de denúncia del requisament de mascaretes
i altre material sanitari per la Guàrdia Civil.

 

2 MODELS DE CORONAVIRUS PER TREBALLAR
EL TEMA AMB INFANTS I JOVES

Model Coronavirus

– I un altre model plegat, que no és estrictament d’origami,
sinó tallat, plegat i enganxat, creat per Origami Organelles:
una web amb recursos per aprendre ciència amb models de paper.

Origami organelles

3 #joemquedoacasa I PLEGO…

La proposta més senzilla: plegueu figures de paper!
Per ajudar a passar el temps en solitari o per fer una activitat
junts els de casa, la papiroflèxia és un recurs ideal, adaptable
a qualsevol edat i experiència, i que us farà passar molt bones estones.

És el moment de treballar amb material reutilitzat, a casa segur
que teniu un munt de paper vell, i més ara que, amb el confinament,
molts aprofiteu per fer endreça d’armaris: revistes, diaris, embolcalls,
i paperassa diversa no són per llençar, sinó per plegar!

Molts ànims. Cuideu i cuideu-vos!