Al Passatge del Temps

          Ptge Temps_bcn 9 Ptge Temps_bcn 7  Ptge Temps_bcn 11

Mig amagat en un carreró al final de la Rambla de Barcelona,
hi trobareu el Passatge del Temps, una botiga de disseny
decorada amb milers de figures d’origami.

Ptge Temps_bcn 6    Ptge Temps_bcn 3

Hi podeu adquirir tota mena de regals originals, però
us recomano que hi aneu sobretot per gaudir de la decoració.

      Ptge Temps_bcn 2     Ptge Temps_bcn 8

Tenen també una selecció de papers d’origami,
a més d’alguns detalls ideals per als vostres amics plegadors,
com ara uns post-it origàmics.
Que gaudiu d’aquest indret insòlit!

          Ptge Temps_bcn 1  Ptge Temps_bcn 10   Ptge Temps_bcn 5

Advertisements

Cançó de la rosa de paper

rosa paper_

Avui he fet una rosa de paper recordant un poema de Vicent Andrés Estellés
que el cantautor Miquel Gil ha musicat esplèndidament (el podeu escoltar aquí):

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

Vicent Andrés Estellés

Dedico aquesta entrada al Manel dels Amics de la Papiroflèxia,
que em va ensenyar a fer aquesta rosa 🙂
(Podeu aprendre a plegar-la en aquest vídeo.)