Aquests dies veig sovint per la finestra de la cuina
un esquirol que s’enfila als arbres propers,
enfeinat carregant castanyes i altres menges
per omplir el rebost de cara a l’hivern.
M’ha fet agafar ganes de plegar el bonic esquirol
creat per l’origamista Oriol Esteve.
Si us ha agradat, podeu aprendre a plegar-lo
amb l’ajuda d’aquest tutorial de Jo Nakashima,
o bé amb el diagrama (a la web d’Origami USA).
Llegim un llibre. I hi ha frases o fragments que ens ressonen
per dins, que ens interroguen, il·luminen o cremen. Però…
com es pot visualitzar l’impacte personal d’una lectura?
Els plecs. Els plecs plasmen a la pell del llibre
el camí íntim recorregut per qui el llegeix.
Indiquen els llocs on lector i autor s’han trobat,
marquen fites per al record o la tornada.
Ja sé que hi ha qui diu que això no es fa, amb els llibres.
Però a mi m’alegra que en el nostre món ultradigitalitzant
hi hagi coses que encara deixen rastres palpables, matèrics.
(La foto és de l’Àgueda Vitòria, pescadora i dona sàvia.
Gràcies per deixar-me compartir al blog aquesta imatge, Àgueda!)
Origami... a la carta 