Origami i traducció

«M’agrada fer origami. De vegades penso que una obra literària
s’assembla una mica a una figura de papiroflèxia.
L’escriptor, amb el llenguatge, plega una figura.
I els traductors tenim el repte de desplegar-la i tornar-la a plegar
en una altra llengua, de manera que quedi altre cop igual,
tot i que, és clar, no ben bé idèntica.»

Aquests dies he participat en un festival de traducció
a Alemanya, el Café Ü – In Freiburg übersetzt
(informació de servei: quan no em dedico a plegar papers
treballo com a traductora i correctora).
El cas és que volia transmetre d’una manera ben visual
la idea que la traducció és transformació,
i no m’he pogut resistir a explicar-ho a través de l’origami,
jugant amb l’ocellet de paper. Espero que us hagi agradat!

(El vídeo l’ha fet en Marc Doradzillo. Danke, Marc!)

Art contra l’horror

Als grafits de la pintora afganesa Shamsia Hassani
les dones celebren i protegeixen la llibertat i l’art.
Les flors, la música i la papiroflèxia representen
els seus anhels, amenaçats per un entorn opressiu.

Comparteixo aquestes imatges en homenatge
a les dones afganeses i al seu coratge
en aquests temps terribles.

Bitxo picant

Avui he plegat uns bitxos picants de papiroflèxia.
Només em sap greu no poder-me’ls menjar!

(És un model de l’origamista Leyla Torres,
podeu aprendre a plegar-lo en aquest vídeo.)

El lector de paper

Vet-ho aquí un senzill lector de paper,
creat per l’origamista Javier Caboblanco.

Que passeu un bon Sant Jordi,
amb roses fragants i bones lectures!

(Podeu aprendre a plegar-lo en aquest vídeo.)

Animals que pleguen

Els humans no som els únics
éssers vius que pleguem coses. Hi ha aranyes,
 granotes, erugues, formigues i escarabats
que pleguen o caragolen fulles per amagar-s’hi
o per pondre-hi els ous.

Un dels plegadors més sofisticats de la natura
és la femella de l’escarabat morrut girafa de Madagascar.
En aquest vídeo el podeu veure en acció plegant
una fulla (a partir del minut 1’08” del vídeo) per fer-ne
un paquetet dins del qual pondrà un sol ou.

(Font de les imatges, per ordre d’aparició, :
Formiga Oecophylla smaragdina, aranya,
escarabat Byctiscus betulae, escarabat Homoeolabus analis.)

Les barques de Salvador Espriu

Quan era petit, Salvador Espriu passava moltes hores
al jardí de casa seva a Arenys de Mar. I en un safareig que hi havia,
jugava sovint amb barques de paper.
De gran, va evocar aquells records d’infant en aquest poema:

Barques de paper
varava en la llarga
quietud del vent.

L’or assedegat
d’abelles i tarda
beu l’aigua del mar.

Quan se’n vagi a fons,
miraré la barca
del soldat de plom.

(Llibre de Sinera, Poema X, pàg. 432)

Aquí podeu escoltar el poema cantat per Maria Lafitte
i aquí cantat per Paco Ibáñez.

Espriu rememora també aquells jocs de papiroflèxia infantil
al relat El doctor Rip: “jo jugava hores i hores, solitari, amb barques de paper,
obra de les meves mans. Feia que les barques lluitessin les unes contra les altres,
que combatessin tripulades per soldats de plom, que s’enfonsessin,
que la marineria improvisada es negués. Crec que no m’he divertit mai tant.
Quedava xop, em renyaven, però l’endemà hi tornava. Des del vespre fins a l’alba,
el degotim plàcid de l’aigua a la cascada m’acompanyava la fosca i el son.”

(Les imatges d’aquest apunt són extretes del blog de l’Ateneu
Golmesenc, on el 2013 es va fer un taller infantil sobre aquest poema.)

Pausa per maternitat

Ja veieu que tinc el blog força aturat, però és per un bon motiu.
He estat molt enfeinada amb una nova vida que es desplega.
la del meu fill. Encara no fa origami, però ja li han regalat
un bodi molt maco, personalitzat i amb una grua de paper.
L’ha fet la Montse, de Bocins de Paper. Moltes gràcies!

El món plegat d’Erwin Hapke

Aquesta és la història insòlita d’un home solitari que durant dècades
va plegar papers. Es deia Erwin Hapke, vivia a Unna,
un poblet d’Alemanya, i va morir fa poc a la ratlla dels vuitanta anys.

El seu nebot va tenir una sorpresa tremenda quan va entrar al pis
i va veure aquells centenars de milers de figures de tota mena:
des d’insectes i altres animals (l’oncle era biòleg) fins a figures humanes,
elements geomètrics i arquitectònics… tot un cosmos de paper.

També havia reproduït en planxes de metall algunes de les figures
de paper. El pis era un veritable tresor, l’obra d’un artista apassionat
i únic, i tot estava agençat com si fos un museu,
un estrany museu que no havia rebut mai cap visitant.

(En aquest enllaç (en alemany)
trobareu més fotos sobre el món d’Erwin Hapke.)

Rajoy fa papiroflèxia… al Polònia de TV3

El programa d’ahir del Polònia (minut 03.59) de TV3
ens va regalar un detall origàmic: Rajoy mata el temps durant
la darrera legislatura, tancat al seu despatx i fent,
entre altres coses, papiroflèxia!

Recordant l’Anna

Te n’has anat de sobte, Anna, i et trobaré molt a faltar.
Com ho feies tot a la vida, et vas posar a fer papiroflèxia amb entusiasme,
gaudint cada moment al cent per cent. T’agradava aprendre,
anar sempre més enllà. Tenies mans hàbils, habituades a espavilar-se
davant les dificultats, eres perseverant i pacient, tot i que de vegades
també t’empipaves quan el paper no feia el que tu volies!

Compartir és un verb que conjugaves molt sovint: t’agradava
fer origami amb els amics, ens obries la teva casa acollidora i plegàvem
i menjàvem llaminadures amb xocolata, decoraves la casa amb flors
o papallones de paper, feies figuretes i joguines per als teus nebots…
I per cap d’any, capsetes per als 12 gotims de raïm!

Sempre activa i generosa, als Amics de la Papiroflèxia, vas convertir-te
en poc temps en un membre fonamental de l’associació, i els vas donar
suport i ànims en moments difícils. Amb ells també vas anar a fer tallers
a escoles i altres llocs, rodant lleugera per la ciutat.

Desaré tots els moments que hem compartit ben plegats a la memòria,
que no se m’esbarrïin, i de tant en tant els desplegaré per recordar-te,
sempre plena d’empenta, valenta i somrient.