El meu germà té un blog, Divagacions 3D, on va explicant tot el que aprèn
sobre modelat i l’animació 3D. I vet-ho aquí que no hi podia faltar
el plegat d’una grua de paper. També hi explica tot
el procés que ha seguit per crear l’animació.
M’encanta! Gràcies, Miquel!
Que passeu molt bones festes i que l’any que ve
es despleguin tots els vostres somnis!
(Podeu aprendre a plegar aquest multiarbre de Nadal
de l’origamista Francesco Guarnieri aquí.)
He trobat aquests tovallons en un llibre de cuina titulat Nová domácí kuchařka
pro česko-americké hospodyně, és a dir, Nou llibre de cuina de casa
per a la dona txeco-americana. Es va publicar a Chicago el 1896,
en txec i amb algunes indicacions en anglès i francès.
A més de receptes i trucs per cuinar, incloïa aquests sis plegats:
Kříž (la creu), Vějíř (el ventall), Páv (el paó), Vodní růže (la “rosa d’aigua”),
Koruna (la corona) i Závitki (les truites).
A finals del segle XIX hi havia força txecs instal·lats a la riba del llac Michigan,
hi havien fundat diaris, associacions, una escola… , no és del tot estrany
que s’hi publiqués un llibre així. Però em moro de ganes de saber-ne més coses:
qui era Emanuel Persein-Beránek, l’autor del llibre? D’on venia
i on havia après aquests models?
Continuaré investigant; i si esbrino alguna cosa més,
sereu els primers a saber-ho.
(PS 21/12/2015: El Joan Sallas m’ha escrit un comentari
aquí sota on explica tot de coses interessantíssimes sobre el llibre, la moda
del plegat de tovallons als Estats Units al darrer terç del segle XIX
i l’origen d’aquests models, plagiats d’un llibre alemany,
Der festlich gedeckte Tisch (1871): obriu-lo i llegiu-lo, que s’ho val!
Moltíssimes gràcies, Joan!)
Ahir ens vam passar la tarda fent origami nadalenc al Guinardó
amb petits i grans. L’Anna, dels Amics de la Papiroflèxia, i jo mateixa
vam ensenyar a plegar diverses figures:
dos models de Pare Noel, un de fàcil amb la canalla
i un del Toshi Takahama, més elaborat.
També vam aprendre a plegar un arbre de Nadal, un sobre ben original
per quan escrivim la carta als Reis i un munt d’estrelles de 5 puntes.
I l’Oriol, un jove plegador entusiasta, ens va sorprendre ensenyant-nos
a plegar… unes ulleres de sol. I és que amb el canvi climàtic cal estar
preparats per a unes festes ben assolellades!
Avui, que per fi m’he posat a endreçar les fotos de l’estiu, us vull
ensenyar la bonica parada d’origami decoratiu que vaig trobar al setembre,
tot passejant pel barri del Poblenou de Barcelona.
Allà hi vaig conèixer la Cinta, una artesana versàtil a qui li encanta
combinar el paper amb elements naturals per fer joies i complements
únics. Mireu, mireu:
També ofereix tallers d’origami, d’enquadernació, joieria artesana…
La trobareu al seu blog: Plegar Paper.
Origami... a la carta 