Tovallons plegats del 1896

                          01_Kriz_The Cross_Nová domácí kuchařka_510                02_Vejir_The Fan_Nová domácí kuchařka_511

He trobat aquests tovallons en un llibre de cuina titulat Nová domácí kuchařka
pro česko-americké hospodyně,
és a dir, Nou llibre de cuina de casa
per a la dona txeco-americana.
Es va publicar a Chicago el 1896,
en txec i amb algunes indicacions en anglès i francès.
A més de receptes i trucs per cuinar, incloïa aquests sis plegats:
Kříž (la creu), Vějíř (el ventall), Páv (el paó), Vodní růže (la “rosa d’aigua”),
Koruna (la corona) i Závitki (les truites).

                          03_Pav_The Peacock_Nová domácí kuchařka_512                    04_Vodni ruze_Nová domácí kuchařka_513

A finals del segle XIX hi havia força txecs instal·lats a la riba del llac Michigan,
hi havien fundat diaris, associacions, una escola… , no és del tot estrany
que s’hi publiqués un llibre així. Però em moro de ganes de saber-ne més coses:
qui era Emanuel Persein-Beránek, l’autor del llibre? D’on venia
i on havia après aquests models?

                                    05_Koruna_Nová domácí kuchařka_515                         06_Zavitki_The Omelets_Nová domácí kuchařka_516

Continuaré investigant; i si esbrino alguna cosa més,
sereu els primers a saber-ho.

(PS 21/12/2015: El Joan Sallas m’ha escrit un comentari
aquí sota on explica tot de coses interessantíssimes sobre el llibre, la moda
del plegat de tovallons als Estats Units al darrer terç del segle XIX
i l’origen d’aquests models, plagiats d’un llibre alemany,
Der festlich gedeckte Tisch (1871): obriu-lo i llegiu-lo, que s’ho val!
Moltíssimes gràcies, Joan!)

 

Advertisements

2 thoughts on “Tovallons plegats del 1896

  1. joan sallas says:

    Benvolguda Coral,

    gràcies pel teu interès per publicacions sobre plegats de tovallons, i especialment pel llibre d’Emanuel Persein-Beránek “Nová Domácí Kuchařka Pro Česko-Americké Hospodyně” [Nou llibre de cuina de casa per la dona txeco-americana], publicat per primer cop a Xicago per August Geringer el 1896.

    Tant els anglesos com altres grups lingüístics que vivien a Nordamèrica van rebre amb entusiasme la moda del darrer terç del segle XIX de plegar tovallons, i Xicago va ser un dels centres d’aquest esclat. Prop de Xicago, a Milwaukee, els alemanys que hi residien també hi van publicar „Praktisches Kochbuch für die Deutschen in Amerika“ de Henriette Davidis, publicat per l’editorial Bumder, incorporant-hi el plegat de tovallons per primer cop a la segona edició de 1899.

    El link que ens dones, mostra la versió digital de l’11a edició, publicada segurament més tard del 1906, i que possiblement va ser la darrera, ja que el 1999 es va publicar una 12a edició a Praga, editada per Bystrov i fills, encara que reduïda gairebé fins a la meitat de pàgines. Com que les subsegüents edicions d’el llibre de Persein-Beránek no porten data, sovint es confon el copyright del 1896 amb l’any d’edició. Certament el llibre de Persein-Beránek és bastant rar de trobar. A l’arxiu de PaDoRe, a Weimar, hi ha la 3a edició, publicada cap allà el 1900.

    Els sis models de tovallons plegats que s’hi mostren no són pas creacions d’Emanuel Persein-Beránek, sinó que estan plagiats i redibuixats de forma burda d’alguna de les nou primeres edicions del llibre de Charlotte Wagner „Der festlich gedeckte Tisch: Eine Einleitung die Servietten in geschmackvolle Formen zu brechen, Veranschaulicht durch 62 getreue Abbildungen“, publicat per primer cop a Erfurt el 1871 per l’editorial Bartholomäus, que també publicà una 2a edició el 1873. Per desgràcia no es conserva cap exemplar de cap d’aquestes dues edicions, a excepció de la Staatsbibliothek de Berlin, on la primera edició està registrada com a pèrdua per raons de guerra.

    Una 3a edició ampliada es va publicar el 1886 sota dos títols i dos editorials diferents, però amb continguts idèntics: „Der festlich gedeckte Tisch. Eine Anleitung, die Servietten in geschmackvolle Formen zu brechen. Veranschaulicht durch 144 getreue Abbildungen” publicada a Leipzig per l’editorial d’O. Gracklauer i “Der festlich gedeckte Tisch oder die Kunst die Servietten in geschmackvolle Formen zu legen. Veranschaulicht durch 144 getreue Abbildungen” publicada a Berlin, per l’editorial S. Mode’s. Ambdues terceres edicions són idèntiques, i es troben en molt poques bibliotheques, entre elles a l’arxiu PaDoRe de Weimar.

    Mentre que es desconeix si l’editorial d’O. Gracklauer va publicar més edicions, l’editorial S. Mode’s de Berlin en va publicar una 4a el 1885, una 5a, una 6a pel 1890, una 7a, una 8a pel 1892, I una 9a edició pel 1896. La darrera edició va ser probablement la 14a, publicada pel 1904. Algunes d’aquestes edicions porten el títol “Der festlich gedeckte Tisch oder die Kunst die Servietten in geschmackvolle Formen zu legen. Veranschaulicht durch 127 getreue Abbildungen”

    Els models plegats del llibre de Charlotte Wagner són dels més bells que mai s’ha presentat gràficament, i poser per això van ser dels més plagiats per altres autors com Charlotte Kraft, Emilie Ludwig, Henriette Löffler, Rudolf Zäch, Emilie Kieslinger, Louise Büchi, Marie Buchmeier, Emma Allestein, Maria von Redelien, Pauline Klaiber-Gottschau, Fritz Bauer, Maria Aabel, A. Simonsz, Mathilde Erhardt o Hermann Brendel, entre molts altres. A l’estranger, a part d’Emanuel Persein-Beránek, també altres la van plagiar molt sovint, com en la publicació sueca “Konsten att bryta servetter”.

    L’origen dels models plegats de Charlotte Wagner (que amb tota seguretat era una autora fictícia), està en el diari francès “La mode illustrée – Journal de la famille“, publicat a Paris per l’editorial Fermin-Didot el 20 de gener i el 2 de març de 1862, on es van editar, probablement per primer cop, els gravats belíssims d’alguns dels models que publicaria més tard l’editor de Charlotte Wagner, Bartholomäus a Erfurt, que per cert, el 1845 ja va publicar una obra sobre el plegat de tovallons, tot plagiant una altra obra anterior d’Andreas Ingolstaetter [1633-1711] publicada el 1721 també a Erfurt per l’editor Johannes Michael Funcke, fent passar els models plegats per creacions de Friedrich Kaspar Funke, un autor fictici creat per l’editor, com ho fou també més tard Charlotte Wagner. I és que Andreas Ingolstaetter ja va plagiar el 1721 almenys parcialment els models plegats d’un llibre d’Andreas Klett, publicat el 1677….

    En fi, només el valor comparatiu que ens ofereix una recerca profunda de les fonts bibliogràfiques sobre el plegat històric dels tovallons, ens permetrà distingir entre models creats per autors, sovint anònims, i models plagiats d’altres publicacions, que són la majoria dels que apareixen en llibres.

    Joan Sallas
    Weimar

  2. joan sallas says:

    ei Coral,

    rellegint la teva presentació del llibre txec-americà amb tovallons plegats, voldria afegir-hi alguns comentaris als models, als noms dels models i a alguna traducció al catalino que ens dones. Els noms en txec dels models, es corresponen majoritàriament amb la majoria dels noms que li va donar la Charlotte Wagner (de la qual en parlo en el passat comentari): “Kříž” – “Kreuz” – “la creu”, “Vějíř” – “Fächer” – “el ventall”, “Páv” – “Pfauhahn” – “el paó”, “Koruna” – “Krone” – la corona”, etc.

    El model “Korune” era el típic tovalló que en els banquets nupcials es reservava exclusivament a la núvia, i era tan elaborat, que ni es desplegava. A centre de la part superior del model, hi ha un forat per on s’hi introduia el ram de la núvia, el qual se sostenia gràcies a un got d’aigua o una copa que no es veia perquè estava a l’interior del tovalló plegat.

    Pel que fa al model “Vodní růže”, Wagner l’anomena amb un nom doble: “Victoria regia (Wasserrose)”. Com era d’esperar, davant de l’opció de traduir al txec el nom “Victoria regia” (referit a la reina Victòria d’Anglaterra) o de traduir-ho com a “rosa d’aigua” (que en realitat en català en diem nenúfar), l’editor txec-americà es va decidir pel nom de flor, que no pas pel nom de la monarca d’un país que els havia dominat com a colònia abans d’esdevenir la república federal dels EEUU.

    Referent a la traducció al català que fas del nom txec del model “Závitki”, i que tradueixes per “les truites”, voldria corregir alguna cosa. Certament era un costum del segle XIX menjar peix sobre un tovalló, però crec que en aquest cas no es tracta de dues truites de riu, sinó de dos “rotllos” (com els rotllos de primavera), que de fet és la paraula que en txec es correspon a “Závitki”. Curiosament, Wagner va anomenar aquest model “Würste” (“salsitxa” o “botifarra”). Aquest model, la base del qual ja apareix en l’obra de Georg Philipp Harsdörffer “Trincir Buch” en l’edició de 1652 a Nürnberg, és un dels més coneguts i ha sofert en múltiples variacions.

    Un cop més, moltes gràcies per l’interès per aquests petrecols antics.

    Joan Sallas

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s