De tovalló a escultura

Vet-ho aquí un tovalló plegat amb un destí ben particular.
S’estava tan tranquil a la taula d’un restaurant, i no sabia
pas que aquell dia, en comptes d’acabar a la bugaderia,
passaria a formar part de la història de l’art català.

En Joan Miró va anar a dinar precisament en aquella taula,
l’any 1981, amb el seu col·laborador Joan Gardy Artigas,
i li va demanar que s’enduguessin aquell tovalló,
que li va servir d’inspiració per a crear
aquest Personatge, una petita escultura
de bronze que es conserva a la Fundació Miró.

(Nota: les dues imatges d’aquest apunt
són extretes de la web de la Fundació Miró.)

Família de tovallons plegats

Abans, a moltes cases, per distingir de qui era cada tovalló de roba,
els plegaven o nuaven de maneres diferents abans de desar-los al calaix.
Cada plegat esdevenia una marca personal, gairebé com una
representació en plecs de cada membre de la família.

Em fascinen aquests plecs, tan quotidians i alhora tan carregats
de personalitat i de records compartits. En algunes famílies
encara es conserva aquest costum: si és el cas de casa vostra,
m’encantarà que m’envieu una foto del vostre “retrat de família”!

(moltes gràcies a les amigues Laurinha i Mònica per enviar-me fotos dels seus tovallons!)

El pintor Antoni Tàpies va plasmar els plecs de la seva família
al quadre Tovallons plegats, l’any 1973.

Al Centre Pompidou es conserva una fotografia de Man Ray
relativa als plegats de tovallons de la família de l’escriptor surrealista
André Breton, la podeu veure aquí.

Tovallons plegats del 1896

                                        

He trobat aquests tovallons en un llibre de cuina titulat Nová domácí kuchařka
pro česko-americké hospodyně, és a dir, Nou llibre de cuina de casa
per a la dona txeco-americana. Es va publicar a Chicago el 1896,
en txec i amb algunes indicacions en anglès i francès.
A més de receptes i trucs per cuinar, incloïa aquests sis plegats:
Kříž (la creu), Vějíř (el ventall), Páv (el paó), Vodní růže (la “rosa d’aigua”),
Koruna (la corona) i Závitki (les truites).

                                            

A finals del segle XIX hi havia força txecs instal·lats a la riba del llac Michigan,
hi havien fundat diaris, associacions, una escola… , no és del tot estrany
que s’hi publiqués un llibre així. Però em moro de ganes de saber-ne més coses:
qui era Emanuel Persein-Beránek, l’autor del llibre? D’on venia
i on havia après aquests models?

                                                            

Continuaré investigant; i si esbrino alguna cosa més,
sereu els primers a saber-ho.

(PS 21/12/2015: El Joan Sallas m’ha escrit un comentari
aquí sota on explica tot de coses interessantíssimes sobre el llibre, la moda
del plegat de tovallons als Estats Units al darrer terç del segle XIX
i l’origen d’aquests models, plagiats d’un llibre alemany,
Der festlich gedeckte Tisch (1871): obriu-lo i llegiu-lo, que s’ho val!
Moltíssimes gràcies, Joan!)

 

Plecs finíssims

           
A Ia ciutat italiana de Florència s’ha fet una exposició única,
Dolci trionfi e finissime piegature, que rememora el banquet de noces
de Maria de Mèdici amb Enric IV de França celebrat el 5 d’octubre
de l’any 1600 al Palazzo Vecchio.

        

S’hi reprodueixen les escultures de sucre i el parament de taula que
van convertir aquell banquet en un esdeveniment excepcional.
L’exposició s’ha fet al Palazzo Pitti, on es van celebrar també alguns
actes de les noces i es van allotjar alguns dels convidats més destacats.

     

El català Joan Sallas, expert mundial en el plegat de tovallons, origamista
i historiador del plegat, ha estat l’encarregat de reproduir les refinades
figures decoratives fetes amb tovallons (anomenades trionfi)
que decoraven aquell sumptuós banquet florentí.

L’exposició ha comportat una recerca prèvia apassionant, l’anàlisi de
documentació antiga i de les cròniques del banquet, escrites pels contemporanis
de Maria de Mèdici. I és un projecte artístic en si mateix, ja que cal un gran talent
per a recrear aquestes veritables escultures de roba formades per finíssims plecs!

      

(Totes les fotografies que il·lustren aquest apunt me les ha cedit
gentilment el mateix Joan Sallas. Moltíssimes gràcies, Joan!)

Bellesa plegada

http://vimeo.com/68075616

L’artista i historiador de  l’origami Joan Sallas fa reviure l’extraordinari art
de plegar tovallons. Aquesta moda va néixer a la Itàlia renaixentista
i va arribar al seu punt àlgid als països de parla alemanya al segle XVII.