Tots som un

Si aneu al Museu Marítim de Barcelona us sorprendrà
al vestíbul la presència d’una gota gegant penjada al sostre.

    
L’escultura col·lectiva de Tots som un està feta amb 1.000 cubs de paper
(mitja tona de paper!), plegats per 1.500 infants de 20 escoles
de Barcelona durant dos mesos.

   
Aquest projecte artístic i de sensibilització és una idea
de La Nau Taller, escola d’art, que va sorgir arran de les jornades A PLEC
de la tardor passada. Tots som un vol cridar l’atenció sobre la tragèdia
dels refugiats de la Mediterrània i esdevenir un símbol de solidaritat
fet gota a gota, cub a cub, per múltiples mans. El projecte ha comptat
amb la col·laboració de Joan Sallas i de Tortell Poltrona, entre altres.

      

Aquí podeu veure un bon resum de tot el procés de creació i muntatge:

El projecte s’inclou en les accions i exposicions que du a terme el Museu Marítim
en suport als refugiats sota el nom Mar, Mort, Mans.

   
Si us sentiu part d’aquest mar i voleu aportar-hi la vostra gota
de solidaritat, podeu fer, per exemple, una donació a l’ONG catalana
Proactiva Open Arms, que està fent una tasca
extraordinària de salvament al mar.

(Fotos gentilesa de La Nau Escola-Taller d’Art (gràcies!))

En un parc de Belgrad

  

La Susanne Simon-Paunovic és una alemanya que fa temps
que viu a Belgrad. Des de fa més d’un any, va als parcs de la ciutat
a donar un cop de mà com pot als refugiats que hi estan de pas.

   

Amb les seves mans i bocins de paper comparteix estones
amb els nens i nenes que fugen de la guerra. Els ensenya a plegar
figures d’origami i també a dir i escriure algunes paraules
d’alemany que els puguin ser útils en el seu camí incert
per aquesta Europa somiada però hostil.

Paperetes papiroflèctiques

Aquest diumenge votareu il·lusionats? Votareu emprenyats o escèptics?
Sigui quin sigui el vostre vot, podeu divertir-vos posant-lo a l’urna
ben plegadet. En el vídeo següent, la gent de l’Escola Museu d’Origami
de Saragossa us ensenyen com fer-ho:

El món plegat d’Erwin Hapke

Aquesta és la història insòlita d’un home solitari que durant dècades
va plegar papers. Es deia Erwin Hapke, vivia a Unna,
un poblet d’Alemanya, i va morir fa poc a la ratlla dels vuitanta anys.

El seu nebot va tenir una sorpresa tremenda quan va entrar al pis
i va veure aquells centenars de milers de figures de tota mena:
des d’insectes i altres animals (l’oncle era biòleg) fins a figures humanes,
elements geomètrics i arquitectònics… tot un cosmos de paper.

També havia reproduït en planxes de metall algunes de les figures
de paper. El pis era un veritable tresor, l’obra d’un artista apassionat
i únic, i tot estava agençat com si fos un museu,
un estrany museu que no havia rebut mai cap visitant.

(En aquest enllaç (en alemany)
trobareu més fotos sobre el món d’Erwin Hapke.)