Aquests dies veig sovint per la finestra de la cuina
un esquirol que s’enfila als arbres propers,
enfeinat carregant castanyes i altres menges
per omplir el rebost de cara a l’hivern.
M’ha fet agafar ganes de plegar el bonic esquirol
creat per l’origamista Oriol Esteve.
Si us ha agradat, podeu aprendre a plegar-lo
amb l’ajuda d’aquest tutorial de Jo Nakashima,
o bé amb el diagrama (a la web d’Origami USA).
Els alumnes de l’aula d’acollida de l’escola d’infantil i primària
Collaso i Gil, del barri del Raval de Barcelona,
han estat fent papiroflèxia. I han penjat un vídeo magnífic
a YouTube en què ens expliquen l’experiència
i ens ensenyen com plegar diversos animals.
Moltes gràcies, petits grans mestres!
Els humans no som els únics
éssers vius que pleguem coses. Hi ha aranyes,
granotes, erugues, formigues i escarabats
que pleguen o caragolen fulles per amagar-s’hi
o per pondre-hi els ous.
Un dels plegadors més sofisticats de la natura
és la femella de l’escarabat morrut girafa de Madagascar.
En aquest vídeo el podeu veure en acció plegant
una fulla (a partir del minut 1’08” del vídeo) per fer-ne
un paquetet dins del qual pondrà un sol ou.
(Font de les imatges, per ordre d’aparició, :
Formiga Oecophylla smaragdina, aranya,
escarabat Byctiscus betulae, escarabat Homoeolabus analis.)
Després de plegar aquest model tradicional de cavallet*
el podeu fer saltar de la manera següent:
poseu el dit índex sota la cua i aixequeu-lo de cop.
El cavallet farà una volta de campana cap endavant.
Practicant una mica, aconseguireu que aterri altre cop
sobre les potes, com un saltimbanqui de circ.
Podeu aprendre a plegar el cavallet aquí.
* Avís: conté un tall de tisora, no apte per a plegadors ultraortodoxos.
Aprofito per recordar que molts models tradicionals, sobretot japonesos,
inclouen talls al paper. El desafiament de plegar sense fer mai talls al paper
es va establir i generalitzar a partir de la revitalització de l’origami
a mitjan segle XX.
Apel·les Mestres va ser un artista que va destacar
en molts camps artístics, però avui parlarem
del seu interès per la papiroflèxia. Devia ser-hi
força aficionat, ja que en nombrosos
dibuixos seus hi apareixen figures plegades.
Fa poc, buscant referències papiroflèctiques en la seva obra,
vaig trobar, en un dels seus quaderns personals,
el volum III del seu extraodinari Llibre Verd,
un dibuix fet el 2 d’agost del 1883
en què narra una història romàntica
il·lustrada amb figures de papiroflèxia.
El dibuix es va publicar més tard, el 1908,
a La Campana Catalana, amb alguns canvis menors
i el títol “Idil·li de paper”.
La il·lustració del 1883 és molt interessant
per als investigadors de la història del plegat,
ja que és la primera documentació coneguda
fins ara d’alguns models tradicionals,
com ara l’ocell que bat les ales, o el “peix monstre”.
Apel·les Mestres va compondre també la cançó
“L’ocell de paper”, publicada al llibre Les 29 cançons
infantils d’Apel·les Mestres (Boileau, 2004).
La Marta Catalan (De Viva Veu), n’ha fet un vídeo preciós,
en què la canta tot plegant l’ocell, per a un espectacle
infantil sobre la poesia d’Apel·les Mestres.
Continuarem perseguint el vol dels ocells de l’Apel·les,
que encara ens prometen, espero, algunes sorpreses.
(Dedico aquest apunt a Joan Sallas, Juan Gimeno, Jaume Coll,
Dave Mitchell, Laura Rozenberg i Michel Grand, investigadors apassionats
de la història del plegat, mestres i companys en la tasca col·lectiva
de preservar la memòria del patrimoni plegat.)
Al Canadà, des de finals del segle XIX i fins al 1996,
uns 150.000 infants de les Primeres Nacions, mêtis i inuits
van ser internats en escoles residencials finançades pel govern,
amb l’objectiu d’aculturar-los per força. Els darrers anys,
el govern canadenc ha reconegut aquest intent de genocidi cultural,
i ha iniciat un procés de reparació de danys, mitjançant
la Comissió Canadenca de la Veritat i la Reconciliació.
Dins d’aquests actes, el First Nations Centre de la Universitat
de la Colúmbia Britànica del Nord va promoure el setembre
del 2019 el projecte dels Mil Corbs per la Reconciliació.
Inspirant-se en les mil grues japoneses, van triar el corb,
un animal icònic per als indis de la costa oest canadenca.
El projecte incloïa xerrades sobre la reconciliació, tallers
per aprendre a plegar el corb i l’exposició dels corbs plegats
per simbolitzar el compromís amb la tasca de reconciliació.
Hi van participar més de 400 estudiants i treballadors
de la universitat, tot i que l’esclat de la crisi de la covid-19
va impedir assolir l’objectiu final.
(Trobareu el diagrama del corb aquí. Imatges extretes d’aquí, aquí i aquí.)
A l’American Museum of Natural History (AMNH) de Nova York
hi ha l’arbre de Nadal més famós del món de l’origami.
Des de fa gairebé cinquanta anys, l’arbre de Nadal es guarneix
amb figures d’animals de tota mena, plegades per voluntaris.
La tradició la va iniciar l’entomòloga Alice Gray,
que treballava com a educadora i divulgadora científica al museu,
i va començar a guarnir l’arbre de Nadal del despatx amb figures
d’animals plegades. Va tenir tant d’èxit que amb els anys
es va convertir en tot un esdeveniment al museu i a la ciutat.
Alice Gray va ser una de les pioneres de l’origami als Estats Units;
juntament amb Lillian Oppenheimer i altres, va formar el grup de plegadors
que seria el germen de la futura associació d’origami nord-americana.
Gray plegava models d’insectes i altres animals per al museu.
El museu va cedir una sala per al grup d’origami, i la col·laboració
entre l’AMNH i l’associació Origami USA s’ha mantingut fins al dia d’avui.
Aquest any el tema de l’Origami Holiday Tree són els colors,
per l’exposició temporal “The Nature of Color”,
i el motiu dominant són les grues, com a símbol de pau
i bons desitjos en aquest temps de pandèmia.
(Trobareu més informació sobre l’Origami Holiday Tree aquí,
i una galeria de fotos de l’arbre aquí.)
(Les imatges de l’arbre són extretes de la web de l’AMNH,
i la d’Alice Gray, de la Wikipedia.)
S’ha engegat fa poc una campanya al Regne Unit
per mirar de salvar l’esquirol vermell,
en perill per l’arribada d’una espècie forastera,
l’esquirol gris procedent d’Amèrica.
Una de les iniciatives és fer esquirols de papiroflèxia
per sensibilitzar la gent sobre aquest problema.
Jo m’hi sumo plegant un esquirol i difonent la campanya aquí.
Si hi voleu participar, trobareu tota
la informació en aquest enllaç.
(L’esquirol és un model de l’origamista Zulay Newell
d’Origami Pulse CIC, l’entitat que promou aquesta campanya.)
El Programa de Seguiment de Ratpenats, dirigit des del Museu
de Ciències Naturals de Granollers, és una plataforma formada
per investigadors i voluntaris. Han tingut la bona pensada de fer servir
la papiroflèxia com un dels seus recursos didàctics per conèixer
més bé aquests animals.
El ratpenat que han triat és un model de l’origamista
Sok Song. Si amb el diagrama en pdf no us en sortiu,
podeu mirar aquest vídeo per aprendre a plegar-lo.
Origami... a la carta 