Darrerament quan no plou, neva o gela.
Desitjo amb candeletes que arribi el bon temps!
Per animar-me plego una petita primavera de paper:
la flor es diu Carambola, és una creació
de l’origamista alemanya Carmen Sprung.
Podeu aprendre a plegar-la en aquest tutorial
de Sara Adams (Happy Folding).
Avui us convido a participar en un projecte artístic col·lectiu:
#TheLotusEffect, una iniciativa del Museu Rubin de Nova York,
dedicat a la cultura de l’Himàlaia, tancat a causa del covid-19.
Es tracta de crear de manera participativa una instal·lació virtual
(que serà també presencial el dia que pugui reobrir les portes)
amb louts d’origami, una flor que en el budisme s’associa a la transformació.
El lotus neix en aigues fangoses però es desplega ple de llum.
Amb aquest projecte, es vol recordar les persones o entitats
que ens ajuden i ens il·luminen en aquest tràngol fosc.
Jo he plegat els lotus amb paper reutilitzat
com a símbol de resiliència, i el dedico a les amigues
que ens donen suport en els moments difícils.
Trobareu més informació del projecte en aquest enllaç.
(He descobert aquest projecte gràcies a l’origamista
Gay Merrill Gross. Thank you, Gay!)
Avui l’Ewa i la Lotte m’han ajudat a decorar amb papiroflèxia
la paret de la sala del seu grup de jocs. Jo he preparat les abelles
i les tiges, però són elles qui han plegat aquestes flors úniques
amb les seves mans menudes que tenen tot just a la ratlla dels tres anys.
(L’abella és un model –originalment una mosca–
de l’origamista Ángel Écija Blanco. Podeu aprendre a plegar-lo
en aquest vídeo de la Leyla Torres.)
El dia 3 d’octubre el mur davant del mercat del meu barri es va omplir de flors,
com a mostra de rebuig a la brutalitat policial que s’hi havia desfermat
dos dies enrere, l’1 d’octubre,
i en homenatge al coratge civil de la gent que hi va defensar
pacíficament el seu dret a votar.
N’hi havia moltes d’origami. Algunes estaven fetes amb butlletes del referèndum,
cap altre paper no hauria estat més significatiu…
Jo hi vaig posar també el meu homenatge de paper: tres roses blanques.
He volgut compartir algunes d’aquestes flors amb vosaltres
perquè no s’esborri la memòria d’aquell dia,
i perquè se senti arreu el clam de llibertat del nostre poble.
Avui, 7 d’octubre, fa deu anys que va ser assassinada
la periodista russa Anna Politkóvskaia. Dos anys enrere,
en el vuitè aniversari de la seva mort, Amnesty
International va organitzar un acte d’homenatge davant
el memorial que la recorda, a la seu del diari on treballava.
Una quarantena de diaris d’arreu hi va dipositar flors d’origami
plegades amb el paper de les portades dels rotatius respectius,
com a mostra de solidaritat i expressió de denúncia.
Dedico aquest apunt a tots els periodistes que, com
Politkóvskaia, arrisquen la vida per denunciar els abusos
de poder i les violacions dels drets humans. A tots ells, gràcies.
Avui he fet una rosa de paper recordant un poema de Vicent Andrés Estellés
que el cantautor Miquel Gil ha musicat esplèndidament (el podeu escoltar aquí):
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Vicent Andrés Estellés
Dedico aquesta entrada al Manel dels Amics de la Papiroflèxia,
que em va ensenyar a fer aquesta rosa 🙂
(Podeu aprendre a plegar-la en aquest vídeo.)
L’Alfreda és una dona que va ser torturada per la policia a Filipines el 2013.
Amnistia Internacional ha denunciat el seu cas i ha engegat una campanya
per demanar justícia i donar-lo a conèixer. A més de demanar a la gent que
firmi la petició perquè s’investiguin les tortures, proposa que s’enviïn
flors de paper a l’Alfreda com a mostra de suport.
A la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona fan una exposició
de papiroflèxia i biologia: Papirobiologia. Hi trobareu tota mena
d’insectes, amfibis, mamífers, aus, rèptils, plantes i fongs, i fins i tot dinosaures,
tots fets amb paper pel grup barceloní de l’Asociación Española de Papiroflexia.
Del 16 de febrer al 13 de març.
(Podeu veure el vídeoreportatge sobre aquesta exposició
que es va fer al programa de TV3 Info K clicant aquí.)
Fa poc vaig fer un parell de figures de paper per als cambrers de La Cereria
i, quina sorpresa!, ells em van regalar un fermall amb una rosa de paper.
Aquest estiu he conegut un veterà origamista a qui li agrada plegar
i regalar flors de paper. Vam passar una estona estupenda fent papiroflèxia
envoltats de bona música. Gràcies per la tulipa, Jean-Marie!
(Aquí podeu aprendre a plegar una tulipa d’origami.)
Origami... a la carta 