Sabíeu que a Barcelona hi ha un monument al popular ocellet de paper?
És l’escultura «Las Pajaritas», de Ramón Acín, a la rambla del Clot.
Es tracta d’una rèplica de l’original, del 1928, que era en un parc d’Osca.
El monument barceloní es va erigir el 1991 per recordar aquest artista
compromès, assassinat pels feixistes a l’inici de la Guerra Civil.
(Segur que quan éreu petits n’havíeu plegat un munt,
però per si us calen cues de pansa, aquí teniu les instruccions.)
Vaig tenir ocasió de fer (només) una visita llampec a la Convenció
Espanyola de Papiroflèxia, que es va celebrar a Barcelona el mes passat,
amb els Amics de la Papiroflèxia.
Hi havia tot de tallers interessants, una exposició de figures de diversos autors
i una ben assortida botiga amb llibres sobre origami i papers de tota mena.
Però sobretot, la presència vivaç de molts plegadors apassionats
i grans experts en la matèria.
Aquí teniu, doncs, una molt petita mostra del que va ser la Convenció de l’AEP.
Entre els convidats d’enguany hi havia Ekaterina Lukasheva, que s’ha
especialitzat en idear kusudames i figures geomètriques de gran bellesa;
Richard Galindo, pioner de l’origami al seu país, Bolívia, creador de figures
d’animals plenes de personalitat; Ángel Morollón, de figures sòbries i elegants;
i Gache Papier i Daniela Carboni, entre molts altres.
Naturalment, no hi podia faltar el veterà i incansable Vicente Palacios.
I si no n’heu tingut prou, en aquest àlbum de Flickr
hi trobareu més fotos de la Convenció.
A Ia ciutat italiana de Florència s’ha fet una exposició única,
Dolci trionfi e finissime piegature, que rememora el banquet de noces
de Maria de Mèdici amb Enric IV de França celebrat el 5 d’octubre
de l’any 1600 al Palazzo Vecchio.
S’hi reprodueixen les escultures de sucre i el parament de taula que
van convertir aquell banquet en un esdeveniment excepcional.
L’exposició s’ha fet al Palazzo Pitti, on es van celebrar també alguns
actes de les noces i es van allotjar alguns dels convidats més destacats.
El català Joan Sallas, expert mundial en el plegat de tovallons, origamista
i historiador del plegat, ha estat l’encarregat de reproduir les refinades
figures decoratives fetes amb tovallons (anomenades trionfi)
que decoraven aquell sumptuós banquet florentí.
L’exposició ha comportat una recerca prèvia apassionant, l’anàlisi de
documentació antiga i de les cròniques del banquet, escrites pels contemporanis
de Maria de Mèdici. I és un projecte artístic en si mateix, ja que cal un gran talent
per a recrear aquestes veritables escultures de roba formades per finíssims plecs!
(Totes les fotografies que il·lustren aquest apunt me les ha cedit
gentilment el mateix Joan Sallas. Moltíssimes gràcies, Joan!)
Pel maig se celebra al Japó la Kodomo-no-Hi, una festa tradicional dedicada
als nens. A Freiburg l’organitza l’Associació Freiburg Matsuyama: s’hi pot tastar
la gastronomia nipona, veure espectacles d’arts marcials, descobrir els bonsais
o la cerimònia del te, visitar el jardí japonès, i naturalment… fer origami!
L’Anja Drews va oferir-hi durant tot el dia un taller obert, on grans i petits
podien aprendre a plegar tota mena de models. M’ho vaig passar molt bé
donant-li un cop de mà. També hi havia una original tòmbola d’origami,
en què et podies endur una d’aquestes figures.
Els números estaven plegats i per saber què et tocava calia desplegar-los,
per això vam triar el Lover‘s Knot, una figura que costa de desplegar
(potser d’això li ve el nom, perquè només els enamorats tenen tanta paciència).
(Podeu aprendre a plegar el Lover’s Knot aquí.)
Origami... a la carta 
