...algú va plegar aquest recipient per agafar aigua fet amb escorça de bedoll.
És un dels objectes plegats més antics que es conserven, el van trobar al jaciment mesolític de Friesack, a Alemanya, i es conserva al Museu Arqueològic de Brandenburg.
I sabeu que aquesta tècnica de plegat encara és ben viva, i ben a prop nostre?
Els pastors del Pallars també fan des d’antic i fins al dia d’avui uns recipients gairebé idèntics, anomenats beçulles (de beç,bedoll), per recollir aigua i fins i tot per escalfar llet. Les pleguen amb escorça de bedoll, i hi afegeixen un bastó de fusta que manté units els plecs i serveix com a mànec per agafar el recipient.
També n’hi ha algunes variants, com aquest beçull, sense mànec i fet amb la segona escorça del pi roig.
Observar aquests objectes ens recorda que el plegat ha format part de la cultura humana des de la prehistòria fins avui.
Font de les imatges: 1. Wikipedia. 2. Wikipedia. 3. Beçulla de la col·lecció PaDoRe, foto de Coral Romà. 4. Viquipèdia.
Fa mesos que Palestina viu, més que mai, sota els atacs i les bombes de l’estat d’Israel, i res no pot justificar tanta destrucció i sofriment. I tanmateix molta gent de tots dos pobles està en contra d’aquest horror perquè, com canta l’Elèctrica Dharma, «la gent vol viure en pau» però «a quatre desgraciats no els hi dona la gana». Per això vull començar aquest 2024 parlant-vos de Folding Together, un projecte d’origami que es va fer fa anys a Palestina i Israel, precisament per treballar per la pau i intentar trobar, a través dels plecs del paper, un camí cap a la convivència.
L’origen van ser uns tallers d’origami fets el 1999 als camps de refugiats de Balata i Taibe, a càrrec de l’origamista israeliana Miri Golan, educadora i activista per la pau. Miri es va adonar que perquè fos equilibrat calia que l’origami l’ensenyessin també educadors de la comunitat local, i l’any 2000 es va dedicar a formar mestres d’origami palestins. Malgrat les dificultats i les interrupcions per l’esclat de la intifada aquella tardor, es van arribar a fer diversos tallers en escoles palestines de Jerusalem Est.
El 2002 es va engegar finalment la prova pilot del projecte Folding Together, a Jerusalem, amb el suport del Peres Center for Peace. Van ser 12 sessions en què 15 infants palestins i 15 israelians, d’entre 8 i 11 anys van fer origami junts. Les classes es van fer en hebreu, àrab i anglès. L’equip organitzador va dissenyar projectes d’origami inusuals, adreçats a reunir els infants de les dues parts per crear, interactuar, conèixer-se i divertir-se junts. La canalla participant, les seves famílies i les escoles van elogiar com el projecte havia unit els nens com a iguals, els havia permès conèixer-se sense pressió i els havia ofert l’oportunitat d’aprendre a respectar i a guanyar-se el respecte. Finalment, es va fer un acte de cloenda amb els infants i les seves famílies i representants de les autoritats i d’ambaixades, amb una exposició a l’Israel Museum.
Després d’una aturada temporal per baixa de maternitat de Miri, els anys 2004 i 2005, i gràcies a una subvenció, Miri Golan i la resta de l’equip organitzador (Paul Jackson, Abeer Mughrabi, Naama Barkiy i Fadi Shwairfah) van poder reprendre el projecte. Aquell curs es van fer 4 tongades de Folding Together, de 12 sessions cadascuna, per a 20 infants israelians i 20 infants palestins, d’entre 9 i 12 anys. Les classes es van fer a Givat Tsarfatit, a Jerusalem, un lloc simbòlicament de frontera.
En el seu dia a dia, infants palestins i israelians rarament es troben, perpetuant així el cicle d’ignorància, desconfiança i por de l’altre. En reunir-los en un ambient lúdic i de creativitat cooperativa, es trencava aquesta dinàmica. Els infants israelians provenien principalment del suburbi de Gilo de Jerusalem. Al llarg dels anys, Gilo havia patit molts atacs i se sabia que era molt antipalestí. Moltes famílies es van mostrar inicialment reticents a deixar participar els seus fills al projecte. Els infants palestins provenien principalment d’una escola femenina de la Ciutat Vella.
La primera trobada de cada curs sempre era una mica tensa. Començava amb un àpat compartit, i repartint el material: una carpeta per desar-hi el que plegarien, un paquet de paper d’origami i una ploma i una llibreta per escriure un diari personal del projecte. Després es feien uns distintius amb el nom de cadascú, en arab o hebreu, i després demanant a un altre nen o nena que l’escrigués en l’altra llengua, a més de l’anglès.
Els models d’origami que s’ensenyaven es van seleccionar acuradament per introduir elements d’interactivitat entre la canalla participant: jocs d’origami, trencaclosques, titelles, retrats, collages col·laboratius i el muntatge de models d’origami modulars en grups. Cada grup va elaborar també una garlanda de mil grues d’origami, com a símbol de les seves esperances positives de futur.
De tant en tant hi havia incidents, generalment per insults de part dels infants israelians cap als palestins. De vegades, aquests incidents eren racistes, però sovint era perqùè un infant estava molest amb un altre i ho expressava amb un llenguatge inacceptable. En tots els casos, la classe s’aturava immediatament i es comentava l’incident entre tot l’equip docent i la canalla. Sovint es veia que havia estat un malentès.
Una mica avergonyits d’haver estat el focus d’atenció, els infants implicats en l’incident s’asseien, de vegades amb un nou vincle d’amistat entre ells. Alguns dies, la discussió sobre aquests incidents era més important que l’origami. I és que l’objectiu del projecte també anava clarament més enllà d’ensenyar papiroflèxia: el plegat era una eina per treballar els prejudicis, la desconfiança… Un dels infants va escriure al seu diari: “De mica en mica, m’ha anat marxant la por, perquè m’he adonat que ells són exactament com nosaltres”.
Malauradament el projecte va quedar interromput aquell 2005, tot i que es van continuar fent algunes activitats puntuals en el mateix sentit.
M’entristeix pensar que alguns dels infants que van participar en aquell projecte es troben avui, ja adults, enmig de l’actual guerra. Com a víctimes, com a botxins, o totes dues coses? O bé maldant perquè s’aturi l’horror, buscant vies de justícia, respecte mutu i reconciliació, més necessàries que mai? Qui sap. No perdem l’esperança.
Vídeoreportatge sobre el projecte Folding Together:
(Nota: la informació i les imatges d’aquest apunt són extretes de «Folding Together», a la pàgina web de l’Israel Origami Center.)
1927. Emili Godes fotografia un senzill ocellet de paper. L’ombra i el reflex multipliquen la imatge de l’ocell, com si en volguessin atrapar l’essència polièdrica i juganera.
Godes va ser un fotògraf polifacètic, pioner de les macrofotografies, amb un ull atent a la bellesa dels petits detalls. Vaig trobar aquesta imatge (l’original es conserva al MNAC) buscant informació sobre la història de la papiroflèxia a Catalunya, i he pensat que us agradaria.
Així va quedar un llibre de pregàries holandès del segle XIV després d’un incendi.
Les altes temperatures van fer que el llom s’encongís i es replegués de manera ben curiosa, creant una figura plegada única. El manuscrit es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Kassel, a Alemanya.
Nota: La informació i les imatges procedeixen d’aquesta piulada de Carolin Gluchowski, investigadora de la Universitat d’Oxford sobre manuscrits medievals. Gràcies!
Com sempre, hi haurà tallers i altres activitats, intercanvi d’experiències, hàppenings i exposicions de materials i recursos didàctics al voltant del plegat educatiu en diversos àmbits, des de les matemàtiques fins al plegat terapèutic, passant per la història del plegat educatiu i molt més.
Foto de grup del darrer APLEC, l’any 2019.
Enguany hi ha convidats diversos professors ucraïnesos de papiroflèxia que, des del primer dia de la invasió al seu país, han participat diàriament i en condicions molt difícils en el projecte “Origami contra les Guerres” amb els seus alumnes, i que ens parlaran de la seva experiència.
Vet-ho aquí un “barret d’Einstein” d’origami. L’ha ideat l’origamista Sy Chen, per honorar el recent descobriment científic d’aquest polígon tan curiós.
L’anomenat “barret d’Einstein” és un monòtil aperiòdic, és a dir que es pot fer servir com una tesel·la per enrajolar el pla de forma no periòdica. Durant anys els matemàtics han anat de corcoll intentant trobar un polígon que tingués aquesta propietat.
Trobareu el diagrama per plegar aquest polígon aquí.
Us imagineu plegar gairebé quatre millions de cors d’origami? Això és el que han fet els cambodjans l’11 d’abril d’aquest any, batent així el rècord Guiness i fent davant del temple d’Angkor Bat l’exposició de cors d’origami plegats més gran del món.
El projecte es va iniciar per recaptar fons per als atletes amb discapacitat, en ocasió dels ASEAN Para Games, un esdeveniment esportiu per a atletes paralímpics que es fa aquest mes de juny en paral·lel amb els SEA Games.
Hi han participat plegant cors milers de persones, des de 4 fins a 80 anys d’edat. Quin goig que fa, oi?
Aquest vídeo recull les intervencions dels professors d’origami ucraïnesos Mykola Yaremenko, Antonina Nemchenko, Makar Saviak, Olga Sukharevska, Larysa Osadchuk, Denis Lyalin, Natalia Rodina, Anastasia Ermakova, Viktoria Shipova i Vira Usova a la recent conferència en línia Folding for Ukraine, organitzada pel grup Folding Didactics, del qual formo part.
Hi expliquen la seva experiència amb l’origami al llarg de la seva vida i especialment la increïble tasca que han estat fent ensenyant i compartint l’art del plegat amb infants i adults durant la guerra actual, tant a Ucraïna mateix com amb refugiats ucraïnesos a diversos països.
El grup Folding Didactics promou també el projecte de trobades d’origami en línia en ucraïnès Folding against the War i dona suport als mestres d’Ucraïna que ensenyen origami mitjançant l’organització de donatius de paper d’origami fets per associacions d’origami de diversos països.
(Nota: podeu activar el servei de traducció automàtica de YouTube clicant a “Configuració” (icona de la roda dentada), buscant “Subtítols” i triant la llengua que preferiu. Naturalment és una traducció no gaire acurada i amb errors, cal tenir-ho en compte.)
No us perdeu aquest esdeveniment: el Folding for Ukraine (29 de gener del 2023) serà tot un dia de tallers d’origami en línia amb referents internacionals: Michael LaFosse, Paul Jackson, Joan Sallas, Lizzie Burns, Nick Robinson, Lee Armstrong i diversos mestres ucraïnesos, que ens parlaran de la seva experiència ensenyant i compartint origami durant la guerra. Més informació i inscripcions, clicant aquí.
(El grup Folding Didactics, del qual formo part, organitza aquest dia de tallers per recaptar fons per a organitzar les jornades FALTIK de didàctica del plegat, que es faran a Freiburg (Alemanya) del 17 al 19 de març de 2023, amb Ucraïna com a convidat especial.)
Origami... a la carta 
