El cor d’Auschwitz

Aquest llibret plegat i enquadernat en forma de cor
el va fer un grup d’amigues
per regalar-lo a una noia polonesa anomenada Fania
per al seu 20è aniversari, tal dia com avui, 12 de desembre.

I és segurament un dels regals d’aniversari més valuosos del món,
perquè el van fer el 1944 a l’infern d’Auschwitz, jugant-s’hi la pell
per reunir els materials necessaris: paper, tisores, fil, i per
elaborar-lo i amagar-lo. Una gran mostra d’afecte, de coratge
i sororitat, i un exemple de la voluntat de rebel·lar-se
contra la deshumanització del camp de concentració.

Per sort, la Fania va sobreviure, i el petit cor, amb
els seus plecs i bons auguris, la va acompanyar tota la vida,
fins que el va donar el 1988 al Montreal Holocaust Museum.
Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí.

(Nota: Imatges extretes de la web del Montreal Holocaust Museum.)

Un monstre meravellós

Un nen que es diu Zacharias ha plegat
aquest monstre tan simpàtic.
Se l’ha inventat ell, per iniciativa pròpia,
després de participar en un taller d’origami,
com a regal per agrair-me la bona estona
que ha passat plegant.

Els nens juguen amb el paper i són molt creatius…
fins que algun adult els enreda dient que això
de l’origami consisteix a seguir mecànicament
unes instruccions de plegat. No us ho creieu pas.
Respecteu i encoratgeu aquesta creativitat
meravellosa, i procureu no perdre-la vosaltres:
jugueu, experimenteu, gaudiu dels plecs lliures!

Moltíssimes gràcies, Zacharias!

«Aventura a Estel», origami i teatre d’ombres

Un nen es trasllada a una nova ciutat, una ciutat de paper.
Allà hi coneixerà una nena experta en origami. Però ella no se li acostarà
perquè semblen molt diferents. Per sort, un estel els portarà a viure una aventura
a l’altra banda del bosc, on hauran d’unir els seus coneixements i deixar de banda
les seves diferències per ajudar-se.

Aquest espectacle del grup EL GECKO CON BOTAS combina l’origami
amb el teatre d’ombres. Es va crear el 2019 gràcies a una residència
artística i d’intercanvi amb l’Arab Origami Center sobre el tema del diàleg.
Amb el títol «A Stranger in Paper City» (Un estrany a la ciutat de paper),
es va estrenar a Alexandria el 2019 i a Catalunya el 2021.

El podeu veure aquest diumenge 2 d’octubre de 2022 al Centre Cívic Can Felipa
de Barcelona (reserva d’entrades gratuïtes aquí) i el 16 d’octubre a Sant Vicenç dels Horts.

Aquí podeu veure un tràiler de l’espectacle:

(Nota: imatges gentilesa d’El Gecko con Botes. Moltes gràcies!)

El paisatge més bonic i més trist del món

Reconeixeu aquesta escena? És una recreació amb origami
del final d’El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry,
amb l’estel solitari sobre les dunes del desert.

És un model creat per Edu Solano Lumbreras,
un origamista que sempre afegeix un toc
de poesia als plecs del paper.

Kundelek

He trobat a internet aquest antic curtmetratge txec d’animació
amb papiroflèxia i he pensat que us agradaria.
El va dirigir Lidia Honicka el 1969.

Sant Nicolau

Ara que ha arribat el temps d’advent,
he plegat un sant Nicolau, bisbe barbut i bonhomiós
molt popular aquí a Alemanya entre els infants,
ja que els porta llaminadures el 6 de desembre.

Aquest model de papiroflèxia l’ha creat l’origamista Leyla Torres
(i el podeu aprendre a plegar aquí).

Esquirol feiner

Aquests dies veig sovint per la finestra de la cuina
un esquirol que s’enfila als arbres propers, 
enfeinat carregant castanyes i altres menges
per omplir el rebost de cara a l’hivern.

M’ha fet agafar ganes de plegar el bonic esquirol
creat per l’origamista Oriol Esteve.
Si us ha agradat, podeu aprendre a plegar-lo
amb l’ajuda d’aquest tutorial de Jo Nakashima,
o bé amb el diagrama (a la web d’Origami USA).

Els plecs de la lectura

Llegim un llibre. I hi ha frases o fragments que ens ressonen
per dins, que ens interroguen, il·luminen o cremen. Però…
com es pot visualitzar l’impacte personal d’una lectura?

Els plecs. Els plecs plasmen a la pell del llibre
el camí íntim recorregut per qui el llegeix.
Indiquen els llocs on lector i autor s’han trobat,
marquen fites per al record o la tornada.

Ja sé que hi ha qui diu que això no es fa, amb els llibres.
Però a mi m’alegra que en el nostre món ultradigitalitzant
hi hagi coses que encara deixen rastres palpables, matèrics.

(La foto és de l’Àgueda Vitòria, pescadora i dona sàvia.
Gràcies per deixar-me compartir al blog aquesta imatge, Àgueda!)

Origami i traducció

«M’agrada fer origami. De vegades penso que una obra literària
s’assembla una mica a una figura de papiroflèxia.
L’escriptor, amb el llenguatge, plega una figura.
I els traductors tenim el repte de desplegar-la i tornar-la a plegar
en una altra llengua, de manera que quedi altre cop igual,
tot i que, és clar, no ben bé idèntica.»

Aquests dies he participat en un festival de traducció
a Alemanya, el Café Ü – In Freiburg übersetzt
(informació de servei: quan no em dedico a plegar papers
treballo com a traductora i correctora).
El cas és que volia transmetre d’una manera ben visual
la idea que la traducció és transformació,
i no m’he pogut resistir a explicar-ho a través de l’origami,
jugant amb l’ocellet de paper. Espero que us hagi agradat!

(El vídeo l’ha fet en Marc Doradzillo. Danke, Marc!)

Art contra l’horror

Als grafits de la pintora afganesa Shamsia Hassani
les dones celebren i protegeixen la llibertat i l’art.
Les flors, la música i la papiroflèxia representen
els seus anhels, amenaçats per un entorn opressiu.

Comparteixo aquestes imatges en homenatge
a les dones afganeses i al seu coratge
en aquests temps terribles.