Zanzíbar 1835: una carta per a Hamìra

voyage-around-the-world_ruschenberger

«Hamìra va rebre una carta que ens va cridar l’atenció per la seva forma.
Estava plegada a través de tot el full, de manera que feia si fa no fa
una polzada [uns 2,5 cm] d’ample, i després, doblegada pel mig i amb
els dos extrems units mitjançant una cinta de paper, i segellada amb lacre.
Quan vam salpar cap a Masqat, les cartes que enviàvem les plegaven
de la mateixa manera, o enrotllades tan estretament com era possible,
i amb la vora segellada; aquesta última forma està en ús, gairebé
exclusivament, entre els banyans [1].»
W.S.W. RUSCHENBERG, A voyage around the world [2]

Quan vaig ensopegar, gairebé per casualitat, amb aquesta descripció
d’una exòtica carta plegada a mitjan segle XIX a l’altre cap del món,
se’m va despertar una curiositat irrefrenable per saber-ne més.
El format, prim i allargat, era molt diferent del que tenien les cartes
europees d’aquell temps, per això havia cridat tant l’atenció
de l’autor del text, i la meva. Aquí teniu
una possible reconstrucció de l’aspecte de la carta:

reconstruccio-carta-zanzibar-1835

Aquell Hamìra a qui anava adreçada la carta era un mercader àrab
de Zanzíbar que parlava anglès i feia negocis amb americans i anglesos.
Per això havia convidat a casa seva William Ruschenberger, el capità Hassan
i Edmund Roberts, tres representants d’una delegació americana de viatge
pel Soldanat de Masqat i el Regne de Siam amb l’objectiu d’establir
acords comercials per encàrrec del Govern nord-americà. Va ser al llarg
d’aquell sopar de negocis que el mercader va rebre aquella carta,
que Ruschenberg, cirurgià del vaixell i també naturalista, descriuria
en la crònica que va fer d’aquell viatge.

És difícil trobar informació sobre les tradicions de plegat de cartes
a l’Àfrica i al món àrab, però, en tot cas, sembla que aquest format
prim i allargat de la carta de Zanzíbar té precedents ben antics.
Aquestes són les referències que he trobat fins ara a plegats similars
en cartes i documents del Pròxim Orient i l’Àfrica.

L’historiador del plegat Joan Sallas recull, al seu llibre Gefaltete Schönheit [3], tècniques de plegat de l’antic Egipte, molt elaborades, tant en roba com en papir, que han estat estudiades, entre altres llocs, al Museu Egipci de Berlín [4]. S’hi poden veure també algunes cartes plegades [5], de diversos segles, amb formats també allargats i fins.

Als papirs d’Elefantina, documents d’una comunitat jueva establerta a la vall
del Nil del segle V aC, també trobem formats semblants al de la nostra carta.
Per exemple, aquest rebut d’un préstec de gra, plegat,
lligat i segellat amb un segell d’argila:

rebut-prestec-gra_segle-vac
Imatge extreta de: http://www.robert-deutsch.com/en/monographs/m13/

O aquest contracte matrimonial, de l’any 409 aC, enrotllat,
aplanat i plegat en tres, també lligat i segellat amb un segell d’argila:

contracte-matrimonial_papirs-elefantina
Imatge extreta de: http://www.bible.ca/manuscripts/bible-manuscripts-archeology-Elephantine-papyrus-Egypt-Aswan-Syene-Darius-persian-Jewish-colony-temple-burned-Bagohi-Sanballat-passover-wine-fortress-Ezek29-10-495-399BC.htm

Bé, espero que us hagi interessat aquesta breu capbussada
en el passat del plegat de cartes en terres africanes. Fins aquí
he pogut arribar, jo que no sóc cap experta en el tema.
Però la recerca resta oberta i potser algun dia
podré escriure un apunt més ampli sobre aquest tema.
Si en sabeu més, escriviu-me, agrairé qualsevol aportació que feu.

 

POST SCRIPTUM

L’origamista Michel Grand, especialitzat en plegats de cartes,
m’escriu amb més informacions interessants relacionades amb
aquest format de plegat: em diu que l’estudiosa de textos medievals
Colette Sirat
, al seu llibre Les Papyrus en caractères hébraïques trouvés
en Égypte
(1985) recull plegats de papirs (a les p. 39-53, “Les rouleaux
de papyrus et le pliage”) i de cartes (a les p. 55-68, “Les lettres”) molt similars.
Podeu consultar el llibre en línia aquí).

Algú pot aportar alguna dada més?

 

Notes

1 Els banyans eren mercaders indis que comerciaven arreu de l’oceà Índic.

2 RUSCHENBERGER, William Samuel Waithmann (1838). A voyage round the world: including an embassy to Muscat and Siam in 1835, 1836, and 1837. Philadelphia: Ed. Carey, Lea and Blanchard, p. 41-42. [Digitalitzat a World Digital Library: https://www.wdl.org/en/item/2884/#q=voyage+around+the+world%5D

3 SALLAS, Joan (2010). Gefaltete Schönheit. Die Kunst des Serviettenbrechens. Freiburg im Breisgau / Viena. Autoeditat per Joan Sallas.

4 SALLAS (2010), p. 17.

5 SALLAS (2010), p. 16.

Advertisements