Cant dels mariners d’un barquet de paper

Al magnífic recull de poesia per a infants Poesies amb suc
de l’editorial La Galera, he trobat aquest poema de Tomàs Garcés

sobre els mariners d’un vaixell de paper.
La il·lustració que l’acompanya és de Mercè Galí.

* * *

Mariners invisibles –del barquet de paper:
almirall i grumet sota coberta!
     Ens plau l’atzar del timoner
     i no tenim cap ruta certa.
Mariners invisibles –del barquet de paper!

La lluna no ens mustiga –ni ens colraria el sol,
enamorats com som de l’ombra clara.
     De petits peixos un estol
     ens acompanya adesiara.
La lluna no ens mustiga –ni ens colraria el sol.

I si la dansa ens mena –a prop del roquissar
n’allunyem el franquet cobert de molsa.
     La gota d’aigua que ens mullà
     un oratjol suau l’espolsa.
Ai, quan la dansa ens mena –a prop del roquissar!

Som els esclaus joiosos –d’una tendra beutat:
amb veu tranquil·la ens comandava.
     En un pal invisible bat,
     dalt de tot, sa bandera blava.
Som els esclaus joiosos –d’una tendra beutat!